Moses and Maggie
(Peak Climbing Section)

Moses and Maggie són dos tres mils que es troben al sud del Sequoia National Park, dins del Sequoia National Forest. El camí que ens porta als pics està rodejat dels sequoies més antics del planeta. Són com gegants que et vigilen, silents, majestuosos, t'acompanyen amb la mirada i t'observen intrigats. Un d'ells, ja caigut, serà el que ens permetrà passar el riu, que ara és massa ràpid i va massa ple. 

Arribem a l'inici del camí el divendres sobre les 10 de la nit. Són gairebé 5hores i mitja de cotxe. Per sort la lluna és plena i el cel clar i tenim bona visibilitat. Un munt de vaques en mig del camí ens recorden que hem d'anar en compte a la carretera. La porta que havia d'estar oberta des d'avui roman tancada, i per tant haurem de fer uns quants quilòmetres més per arribar a la nostra destinació. Dormim al campament abans de hidden valley i el matí següent ens llevem a les 5:30 del matí. 

El dissabte se'ns presenta espectacular. Hem de fer camí fins a trobar un lloc còmode i sense neu per acampar 12 persones, això ens durà a travessar el riu per sobre d'un sequoia gegant en posició ascendent que ens farà tremolar a tots les cames una estona. Després de 3 hores, finalment trobem una zona acceptable i seca per acampar,

posem tenda i bivacs i marxem a fer el pic més alt: Maggie (10.234feet, 3.119m). Passada una hora inicial de esgarrapades entre arbustos aconseguim arribar a la neu més sòlida. Amb 4 hores arribem al pic, rodejant el fals pic d'abans per l'esquerra. La baixada la farem per la vall, al costat del riu, per evitar més esgarrapades, i arribarem a la nostra zona d'acampada a les 6 i mitja del vespre. Sopem i dormim, estem esgotats, no hi ha temps per veure la lluna plena.

Diumenge pugem a Moses (9.331feet, 2.844m). El primer obstacle tornarà a ser creuar el riu, que farem per sobre un arbre humit i relliscós no massa segur. Poc després veurem un ós tot just davant nostre caminant tranquilament en la mateixa direcció que nosaltres. Més tard, trobarem aquestes flors en perill d'extinció: Erythronium grandiflorum ssp. pusaterii.

Arribarem a la cresta, bonica, llarga i exposada, amb lentitud i estarem a punt d'abandonar-la diverses vegades. Un company del grup fins i tot cau i surt plè de sang de rascar pedra. Per sort, finalment, i amb l'ajuda de piolet i escalada gairebé de 4rt grau, arribarem al pic tots sans. El cafè al pic no deixarà de sorprendre a algun dels nostres nous companys de viatge. 

Finalment, arribem al campament, recollim tenda i utensilis i fem camí de tornada cap al cotxe.

 Per majoria absoluta no passen pel sequoia gegant al creuar el riu de tornada però ens haurem de tornar a descalçar per passar les aigües ràpides i fredes uns quilòmetres més avall. 

El cap de setmana acaba després d'haver fet uns 44 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell, alguns amb una motxilla considerablement carregada. Ens sentin vells i cansats, però contents.