Kings Canyon National Park, CA, USA
(Artur & Meri)

Per fi anem a Sierra Nevada! (sí, sí, aquí a Califòrnia també hi ha una "Sierra Nevada", on es troben alguns dels parcs nacionals més espectaculars del món). Per por a les multituds de Yosemite hem volgut encetar la Sierra pel Kings Canyon National Park. 5 hores de cotxe ens porten a la zona d'acampada on ens instalarem per una nit.

La primera sorpresa la calor que fa. Portavem roba hivernal pensant-nos que faria un fred terrible i ens estem marejant de calor.
La zona d'acampada està molt bé: les places són enormes, hi cabrien fins a 3-4 tendes i 3-4 cotxes, tenim una taula amb bancs per cada placa, un lloc per fer-hi foc amb graella inclosa, i el més important: la caixa per guardar-hi el menjar perqu[e no se l'enduguin els óssos. Estem en zona d'óssos i per tant tot el que sigui menjar o pugui fer olor a menjar s'ha de guardar en uns contenidors especials que ells no poden ni obrir ni destrossar. Trobem aquests contenidors a totes les places i fins i tots a les zones de picnic i al costat d'alguns aparcaments perquè ningú deixi coses de menjar dins del cotxe mentre se'n va a caminar.
I jo que em pensava que això dels óssos era una exageració! En veiem un a l'hora de caminar! Es troba al costat de gent que séstà banyant al riu i sembla que si no ensuma menjar és bastant tranquil.
Aquest cop fem una caminada a Mist Falls i fins a Paradise Valley per veure el canó. Veiem que els pics d'aquestes muntanyes no són massa assequibles, hi ha molta paret de roca i molta cresta punxeguda. No hi ha camina que arribin als pics, ens els haurem de fer. Per arribar als pics alts del parc (14000 peus= 4267 metres) haurem de caminar alguns dies. Això vol dira, altra vegada, disposar de més temps del que tenim. Haurem d'esperar fins que ho puguem fer. De moment agafem dades, temps, metres, carreteres, .... i més endavant tornarem.

La nit és estrellada ja que és lluna nova. Hi ha pluja d'estels que disfrutem veient mentre intentem que un ós no ens mengi. Ja que a la nit els óssos s'han sentit atrets per les olors del campament i els tenim voltant arreu nostre.
No fa tant de fred com ens pensavem així que dormim molt bé i fins i tot passem calor.

Al matí, esmorzem ràpid i ens dirigim al nostre segon trek: Lookout Peak (8531peus=2600m). La pujada és forteta, ja que hem de pujar 1200 metres de desnivell. Però en tres hores ens plantem al damunt d'aquest pic curiós, que no és ni molt menys el més alt de la zona però ens ensenya una vista bastant guapa del canó i les muntanyes que l'envolten. Pel camí no hem vist óssos, aquest cop, però ens hem trobat un bambi, una gazela, i bastants d'altres petits animalons que volten per aquí sense massa por dels humans.

La calor també és insoportable. Ja arribem a 37C.

A la tornada no ens podem deixar de parar a veure els seguoies. Aquests sí que són els arbres més grans (en volum) de la terra, i els més vells. Poden arribar a tenir 3200 anys, a fer 95m d'alcada, i 12 m de diàmetre en la base. Curiosament les seves pinyes (són com pins) són bastant petites i la llavor és com un pinyolet.