Las Aventuras de Artur y Meri

Cuando los otros se van de juerga los fines de semana, nosotros nos vamos a la montaña. Aquí quedan documentadas algunas de estas aventuras.

domingo, 26 de marzo de 2006

Gra de Fajol Gran - Canal Estret (220m. BD+ 60º/III)
con Montse, Oscar, y Javi

Preparación


Aproximación


Execución



Separación

Després d’agafar l’últim tren del dissabte de barna fins a Ripoll i comprovar que això del transport públic també és una aventura i que la densitat de la gent dins d’un vagó és inversament proporcional a la distància que hi ha fins la sortida, arribàvem per dormir a casa del cunyat del Javi.
El dissabte al matí fèiem via cap a Vallter amb un cotxe que anava escopint gasolina de tant en tant.
Arribats al pàrquing de baix del refu ens esperaven Osmon fent un esmorzar calentet a la seva superfurgo. Ens vestim i sortim a les deu del matí cap a peu de via. El camí fàcil i ràpid, en una hora ja havíem arribat i ens havíem preparat per fer l’inici. Tres cordades ens anaven pel davant i una pel darrera. Nosaltres vam muntar dues cordades, Osmon per la dreta del corredor i Javi i la cordada-rapel per l’esquerra. Oscar i Artur fan de primers. Ens trobem practicant just després de la primera reunió un trosset d’escalada en gel i després de la tercera una zona de mixte. Tot i la nostra falta d’experiència crec que podem definir aquest primer corredor com un èxit total. Evidentment, fem algunes fallades i aprenem la lliçó però ja comencem a pensar en quin serà el següent.
Pel que fa a l’equipament del corredor hi ha unes reunions boníssimes però si es va en cordades paral·leles com vam fer nosaltres aleshores una de les cordades ha d’equipar via. Això ens va servir per fer pràctiques d’equipar reunions i d’asseguraments en neu. El millor, més ràpid i més pràctic, l’assegurament amb piolet. Però el deadman va fer la seva estrena molt bé i vam dependre molt dels merlets perquè la roca es desfeia molt i no ens podíem fiar massa de tascons i friends.La baixada des de dalt és àgil per una collada que queda a la dreta del corredor i en menys d’una hora tornàvem a ser als cotxes, amb molta gana però molt contents. A les 3 de la tarda acabàvem l’aventura a l’aparcament de Vallter sense haver necessitat córrer i havent fet el corredor amb bastanta tranquil·litat. És una excursió recomanable per un dia però s’ha de començar aviat perquè al migdia la neu estava impracticable de tant tova.

Etiquetas: ,