Cascade Volcanoes - Cordada Rapel: 2-2
Oregon
Els nostres somnis segueixen pujant muntanyes. Així que aquesta petita setmana que hem aconseguit lliure anem cap al nord on hi ha els "Cascade Volcanoes". Són volcans alguns dels quals encara es poden activar en qualsevol moment. Altres ja són morts i només queden com a record del que van ser. Es troben al llarg de la costa oest dels EUA, des de l'estat de Washington - on trobem el Mt. Rainier - fins a Califòrnia - on es troba el Shasta. La nostra idea és pujar les Three Sisters, el Mt. Washington i acabar a Crater Lake, tots ells a Oregon. La setmana, però, començarà amb unes quantes decepcions.

1-0 Mount Washington (2.376m d'alçada)
Mt. Washington només havia de ser l'escalfament. La guia ens deia que era el més fàcil i només ens hauriem d'encordar en un quart molt exposat. Però comença amb la carretera d'accés tallada i el temps no ens va acompanyar gens. Carregats com anàvem - amb cordes, material d'escalada, roba d'abric, grampons, piolets, ....- quan vam arribar a l'esglaó en que ens havíem d'encordar estavem esgotats. Els núvols tapaven el pic i el vent era gelat i ràpid. La paret era exposada, la roca de molt mala qualitat i no veiem la via que havíem d'agafar perquè estava envoltada de núvols. Decidim baixar, la muntanya ens ha guanyat aquest cop. No serà la única vegada. Quan arribem a baix, el pic està més assoleiat i els moquits ens menjen a mossegades. Sortim corrents de la nostra primera aventura.

2-0 South Sister (3.157m)

La idea inicial és fer les 3 sisters començant pel sud i acampant a mig camí entre elles. Agafem els permisos necessaris (permís per aparcar i permís per caminar) i marxem amb menjar i equipament per passar quatre dies entre les muntanyes.
Pujem unes 5 hores fins a 2200 m d'alçada i plantem el nostre camp base a Chambers Lake. El lloc és bonic i no fa massa vent. Dormim la primera nit sense passar fred [Artur: fa calor!]
Al matí quan ens llevem veiem que el cel té núvols una mica negres però confiem en que es desfaran un cop el sol els escalfi. Pujem per la cresta nord (la part més perillosa que hem de passar). El terra és com una tartera de pedra volcànica agressiva que es desfà amb massa facilitat. Un cop arribem a la part més vertical, després de més de dues hores de camí de pujada, el vent ja està a 75milles/hora, sentim com les pedres baixen pels glaciars fent sorolls que ens deixen glaçats. Els núvols ens tapen el cim i és difícil assegurar que millorarà. Decidim baixar i les primeres gotes tot just comencen a caure en els nostres primers passos cap a la tenda. La muntanya ens ha tornat a guanyar. Ens passem la tarda i vespre a la tenda esperant que el temps no empitjori i el vent no se'ns endugui a tots plegats. La nit serà llarga, el soroll del vent ens entrarà ben endins i arrastrarà sorra dins de la tenda, deixant-nos una capa negra a la cara.


2-1 Middle Sister (3.062m)
Després d'una nit de vent terrible i amb por de tempesta el matí es lleva plàcid i assoleiat. No ens ho podem creure. El cel és blau intens, no hi ha vent, els núvols desapareixen completament i el pic el tenim tot just al davant dels nostres nassos esperant-nos. Sabem que avui és el nostre dia, avui ho aconseguirem.
Amb menys de 3 hores pujem aquesta mole de roca, també amb tartera, per la cresta del sud. A dalt tenim el més esperat: una vista de tots els Cascade Volcanoes, creiem veure fins i tot el Mont Rainier, a Washington, pel nord i el Shasta al sud (la nostra imaginació?). La baixada serà ràpida ja que aprofitarem els trossos de sorra i tartera prima per baixar esquiant. El dia acabarà tranquil, començarem a trobar més gent que puja cap a les muntanyes, veiem alguna tenda més.

2-2 Mount Thielsen (2.799m)
Encara ens queden les ganes d'escalar roca i un pic com aquest no es pot deixar perdre. Sabem que és assequible i el dia és bonic. Encara volem guanyar la muntanya. La pujada la podrem fer amb 3 hores de molta calor i pols. Com tots els volcans, estarem pujant per pedres que es desfan i cauen fàcilment, amb tartera que en que es baixa un pas de cada dos que es fa.
El pic és punxegut i mig penjat al buit, amb roca sòlida que sembla aguantar. Els últims metres són d'escalada real, no muntem ancoratges ni la corda però anem amb compte de pujar i baixar ràpid, tot just per deixar pas als següents. El pic és bonic, amb bones vistes al Crater Lake.

I en el record ens quedarà també del blau de Crater Lake i les flors mai vistes que ens omplen els ulls de colors i de llum, inigualable...