Lassen Volcanic National Park, Mt. Shasta & Castle Crags
(Artur i Meri)



Mentre els americans mengen Gall d'Indi per celebrar el Thanksgiving (dia de donar gràcies) nosaltres vam voler aprofitar els 4 dies seguits de pont per anar una mica més lluny de l'habitual. Així que vam pujar cap al nord de Califòrnia amb la idea d'acampar al Lassen Volcanic National Park. La primera sorpresa fou que la carretera estava tallada per neu i gel , la segona que tots els campaments estaven tancats fins a la primavera ( a alguna pàgina web posava que estaven oberts). Així que vam veure les fumeroles i vam pujar fins al Ridge Lake (una horeta muntanya amunt). A cara nord la neu és seca i profunda però s'hi pot caminar. El primer dia acabem dormint en un motel al costat de carretera. Busquem un lloc per menjar Gall d'Indi però el país està paralitzat: fins i tot els Mc Donalds estan tancats!
El divendres ens aixequem aviat per anar a la zona nord del Lassen. Com que la carretera està tancada hem de donar una volta de 116 milles (186km) per poder arribar al mateix parc però a l'entrada nord. Per sort allà ens deixen entrar 10 milles endins del parc i podem fer una excursioneta circular guapa: Hat Lake - Terrace Lake - Shadow Lake - Summit Lake (on dinem amb un sol que escalfa de meravella) - Hat Lake. L'única persona que trobem en tot el camí és un ranger controlant, probablement, els campaments il·legals. El dia és espectacular, la neu és verge, ningú no s'aparta de l'aparcament més d'un kilòmetre. Així que el parc sembla tot nostre. No se senten ocells, ni animals, no bufa el vent, tot és quiet i tranquil.
A la nit trobem un campament obert anant cap al nord. La lluna està plena i al cel no hi ha ni un sol núvol. Fem un foc per primer cop, que per sort de seguida s'encén fort i calent. Sopem a la vora del foc. Tornem a estar sols. La nit serà freda, calculem que arribem a -8C perquè a les 8 del matí estem a -6C. Els peus s'han mantingut gelats tota la nit, no hem dormit massa.
Dissabte ens acostem al Mount Shasta, un quatre mil que volem fer el proper estiu. Volem saber si és assequible i passejar per les seves faldes. Pugem fins al Horse Camp, que és l'origen de la via clàssica de pujada al cim. La pujada és fàcil i veiem que continuar fins al cim també serà fàcil, però llarg. Ens acostem més fins al campament de Hidden Valley per veure si podem fer la pujada en dos fases. Sembla assequible i bonic. Ens quedem amb la muntanya a la memòria, llàstima el fred i la neu, i els dies tant curts, sembla tant a l'abast de la mà....
Mentre enfosqueix baixem al sud cap a Castle Crags State Park. Allà tornarem a trobar un campament parcialment obert, fins i tot té aigua. La nit no serà tant freda i podrem dormir de meravella. Altra vegada tornem a estar sols, amb excepció d'un animaló que se'ns menjarà el formatge durant la nit.
Al matí passa el ranger a controlar (sort que sempre paguem perquè els rangers sempre apareixen en algun moment o altre).
És diumenge i a la tarda haurem de tornar a fer les 5 hores cap a casa, però no ens volem perdre pujar a la Castle Dome. La pujada és al més pur estil Artur: amunt amunt sense parar. En dues horetes ens plantem a la base de la Dome, amb un abisme entre nosaltres i la Dome. Sense equipament d'escalada no podem anar més amunt. Però el paratge és molt bonic, el dia ha aclarit i fa sol i veiem el Shasta al fons. Aquest cop sí que ens hem trobat més gent pujant. I és que val la pena!