Trinity Alps, CA
(Carlos, Artur i Meri)

Trinity Alps està a 5 hores i mitja de camí i realment val la pena anar-hi. Ens llevàvem molt aviat per poder arribar al migdia i caminar per la tarda fins a la zona on volíem acampar. El dia era esplèndid i el cel blau, però unes 50 milles abans del nostre destí el cel ja es va començar a emblanquinar i vam sentir la olor de fum. La "wilderness" on anem té parts que estan cremant, les altres han cremat fa poc i encara fumegen. Els rangers ens diuen que no hi ha perill però la vista serà molt limitada en tota la estada.
Pugem unes tres hores pel "canyon creek trail"fins a on acamparem. Ens quedem al·lucinats amb el paisatge. Estem acampats a la vora d'una cascada que té unes gorges maquíssimes amb banyeres. Mentre prenem una infusió i descansem un cérvol ens va mirant, observant aquestes bèsties estranyes amb aquesta pell de colors.
El diumenge matinem per poder pujar als llacs i al pic que els corona. La pujada serà llarga, entre roques i al final cresta punxeguda, tercer grau de grimpada-escalada fins al pic. Podem veure el Shasta a la llunyania, recordant-nos que és el més gran i el que domina la contrada. El cel estava molt clar a la matinada però el fum torna a pujar i comencem a veure les crestes del voltant envoltades de neblina. Baixem pel cantó sud dels llacs de manera que ens trobarem desgrimpant plaques de granit i ens retardarà bastant la baixada.Al final, dues hores tard arribem a la tenda, mengem ràpidament i baixem cap al cotxe. Fa molta calor i el riu ens convida a banyar-nos però encara ens espera una llarga tornada a casa. Ja abans d'arribar a l'aparcament sabem que tornarem. Hi ha molta cresta, molta roca...