Cresta del Circ de Siscà al Pic d'Ascobes (AD, IV)
con Javi, Andrea, Albert, Josep, Dolors

El cap de setmana començava per nosaltres el divendres a la tarda. Sortíem sobre les 7:30 del vespre de Barna per portar al nostre cotxe nou a la seva primera nit de bivac a les muntanyes. Dormíem a l’aparcament de la zona del Carlit, després de passar-nos una estona desmuntant seients i descobrint que a dins del nostre cotxe s’hi està molt bé per dormir. El cotxe, però, es revela electrònicament fent llumetes i històries que encara no sabem controlar del tot.

Dissabte arribàvem al que nosaltres crèiem que era el nostre punt de partida: un senyal que duu al refugi de la Vesina amb un aparcament a l’altre cantó de la carretera. Tot a uns 100 metres (de desnivell) del poble Hospitalet prés d’Andorre. Després de caminar unes 2:30 hores amb uns 20 Kgs a l’esquena arribem al refugi de la Vesina que està a 2104m d’altitud però curiosament en comptes de ser una petita caseta de pastors de 6-8 places a la dreta del riu és un mega-refu guardat francès a l’esquerra del riu: sospitós.

Mirem la brúixola i atenció:
(Artur): - “Qué raro normalmente la aguja roja apunta al norte y hoy está apuntando al sur!”
(Meri): - Igual hi ha alguna atracció estranya magnètica que ens enganyi la brúixola?

Resumint: amb ajuda d’un guarda i uns quants francesos veiem que estem a una vall completament oposada a la que havíem d’agafar. Baixem en dues hores fins a l’aparcament, agafem el cotxe, anem a l’altra carretera del poble que també porta al coll de Puigmorens i que a 100 metres (de longitud) hi ha un camí que porta al refugi de la Besine (atenció a la “B” i no “V) amb l’aparcament a l’altra cantó de la carretera. La brúixola, aquest cop, ha decidit marcar correctament.

En unes 2:30 més, els mateixos 20 Kgs a l’esquena, unes quantes picades de mosquits de la mida de cigrons, tornem a remuntar fins als 2120 metres que està la cabaneta que buscàvem. El Javi, l’Andrea i la Jan ja havien arribat. Una mitja hora més tard arriba el reste del grup: Albert, Josep i Dolors. Plantem tendes i Javi-Andrea-Jan decideix compartir el petit refu amb un francès que està fent un concert de respiracions diverses nocturnes.

Diumenge: Cresta d’Ascobes. Ens llevem a les 6:30 del matí i decidim saltar-nos la primera part de la cresta per començar en la part més interessant. L’aproximació també és llarga però anem directament al coll. La cresta és maca però la roca cau amb molta facilitat. Passos de II aeris els passem fàcilment fins que arribem al Cilindre d'Ascobes. Allà hem de fer dos llargs de IV-III equipant amb alguns pitons per pujar-hi. Resulta ser molt més difícil de l’esperat. Gràcies al Javi que ens fa de primer aconseguim fer cim del Cilindre però ja no tindrem temps per acabar la cresta. L'anècdota del cim: Mentre esperem que pugin els últims va apareix un doble arc de Sant Martí al voltant del sol - que guapo. Baixem fent un ràpel d’uns 50 metres preciós i després de recollir material comencem a baixar cap a la zona d’acampada. Allà, a recollir tendes i cap al cotxe.

L’anècdota del cap de setmana: Coneixem 3 nous alpinistes – Albert, Josep i Dolors – que esperem que puguem tornar a veure aviat i fer més crestes, escalada, i en general pujar i baixar muntanyes de les més diverses maneres. Que és una de les raons que ens mou, no?