Cresta del Carlit (PD, III-) i Cresta del Coma d'Or al Pic Pedrós (PD+, III)
con Albert



Marxàvem el divendres a les sis els 3 que ens disposavem a fer la cresta del Carlit: Albert, Artur i jo. Arrivant abans de les 9 a l'aparcament que duu al l'estany de Llanós. En 1h45min aprox. arrivàvem al refugi lliure dels enginyers que estava sol per nosaltres. Com que era ja de nit i el cel era preciós l'Arbert va optar per fer un bivac mentre que els altres dormíem arrecerats al refu.

Dissabte els llevàvem passades les sis, després d'esmorzar i recollir tot arrivàvem en menys de dues hores a peu de la cresta.



La cresta la vam fer ràpida i sense encordar-nos, l'única dificultat un III- que amb motxila que pesa fa més impresió que no pas dificultat. La fèiem en 1h15 min aprox pel que a les 10 del matí havíem fet cim, rodejats d'altra gent que venia caminant pels dos costats de la muntaya.



L'Albert va aprofitar per anar a Andorra per comprar material i l'Artur i jo ens vam animar a fer la cresta del cim de Coma d'Or al del Pic Pedrós. Aquesta cresta sí que tenia les seves dificultats.



L'ascensió al cim des del llac era de 1h45min. Després començàvem en un ràpel (III) de baixada i ens encordàvem en ensamble l'últim troç perquè la roca es desprenia amb dificultat. A partir del coll entre els dos cims comença la cresta més maca, bastant aèrea, amb algun punt de III. Practiquem gairebé tota la cresta amb la tècnica d'assegurament de crestes que li havíen ensenyat a l'Artur als Alps: ensamble amb 8 metres entre els companys de cordada i mentre un camina l'altra assegura. És lent però més segur.



A les 3 hores acavem la cresta i baixem cap a la zona de bivac (una hora més de baixada) on arrivàvem esgotats i després de sopar una amanida de tonyina de llauna ens adormíem de seguida.

Diumenge ens llevem quan ens toca el sol a la cara. Tot és moll per la baixada de temperatures de la nit. Estem en un lloc privilegiat. Decidim donar la volta a tot el llac de Llanós abans de baixar cap al cotxe: dues hores de volta al llac (molt bonic), i dues hores i mitja més fins al cotxe (amb parades de menjar i intent de banyar-se a les gorgues, la temperatura de l'aigua tant freda ens fa desistir al bany i només ens remullem).

Tota la vall molt bonica, qualsevol passejada per aquesta zona sembla agradable fins i tot sense fer cim. La recomanem.