Tuolumne Meadows, Yosemite National Park, CA, USA
(Cordada Rapel)

Tornem a Tuolumne amb la idea de tocar roca. Cathedral peak ens impressiona. Veiem més de 10 persones escalant i ens animem: ho aconseguirem fer algun dia nosaltres mateixos?

Mentre somniem aprofitem per fer un petit viatge d'expedició de la zona al voltant de la catedral. Ens sorprenem de veure que es pot caminar camp a través fàcilment ja que el bosc és bastant clar. Ens endinsem animats fins al Budd Lake i pugem fins als Echo Peaks (10960ft=3.341m) amb glacera, corredor de gel i grimpada de quart grau inclosos. Veiem una zona de Yosemite que encara no havíem vist mai. Moltes crestes que hem de provar.

Ens recordem contínuament del Javi, li haurem d'enviar una foto d'aquestes crestes espectaculars, i que es rigui de la cresta de Salenques a l'Aneto!

Ens animem tant que se'ns fa fosc i arribem de nit al campament. Pel camí ens trobem amb algunes escletxes que se'ns faran difícils de superar. Però poquet a poquet, rodejats d'óssos i altres bèsties anem trobant el nostre camí de tornada.

El cel és clar, els estels brillen amb força ja que la lluna encara no ha sortit, i la temperatura ja s'està acostant als zero graus...

El matí següent tenim clar que volem tornar a escalar. La idea és fer la via "Hermaphrodite Flake", a la zona d'"Stately Pleasure Dome". En teoría és un 5.4 que hem d'equipar totalment, inclosa la primera reunió, excepte al ràpel que hi ha a la segona reunió. Només tenim 4 friends i molts i molts tascons. Davant nostre ens passa un noi que sembla volar per la via i només posa un friend en tot el camí, ens animem. Però quan nosaltres provem la pujada resulta molt més difícil de l'esperat, estem desentrenats i equipar a mitja via amb els peus relliscant (depenem de l'adhesió) no serà tant fàcil. L'Artur farà de primer el primer llarg i muntarà la primera reunió totalment desequipada. Jo faré el segon llarg que serà "very fun!!"com diuen tots: una xemeneia relliscosa sense masses possibilitats d'equipar. Per sort, és curta. No sabem com hem entrat pel forat ni com hem pujat per dins de la flake (la xemeneia) però al sortir tenim clar que hem d'abandonar. Fem un ràpel una mica angoixant ja que la corda s'enganxa a mig camí i estem pendolant, i finalment arribem a baix i respirem a fons. Ens mereixem un descans...