Las Aventuras de Artur y Meri

Cresta del Circ de Certascan
(Artur y Meri)

La cresta es de más de 9 km

Pujàvem el divendres tard cap a Tavascan i dormíem en mig del camí perquè era l'únic lloc on era pla per dormir. Desvetllats a les 6 del matí per un 4x4.
El dissabte preteníem pujar fins al refu de Certascan i fer la cresta del circ de Certascan. Però el pes de dos dies per fer bivac, menjar, aigua, i metralla ens féu anar més lents de l'esperat. La cresta era bonica i assequible però llarguíssima (gairebé 10 km). A més a més cada 5 minuts a l'Artur li agafaven atacs de menjar mirtils (arándanos, véase foto amb llegua lila) que es trobàven a tot arreu.

Enmig de la cresta la Meri se n'adona que AI-LAS! no portava l'arnés!. Així que tant de pes per res! Així que el ràpel que havíem de fer a mitja cresta el vam haver de desgrimpar tornant enrera. Cap a les 5 de la tarda encara quedaven dues hores fins al pic de Certascan i després baixar cap al coll per buscar un bivac i vam trobar un lloc meravellós per dormir sota els estels i veure la sortida del sol.

En haver-nos quedat sense arnés decidim que la cresta que teníem planejada pel dia següent i que implicava un IV s'haurà de quedar per un altre dia. Fem la foto per ensenyar-li al Javi i fer-li dentetes....

Vivac a 2670 m en medio de la cresta, con vista espectacular (Pica d'Estats al fondo)

Després de la sortida del sol i veure que ens hem quedat sense aigua decidim acabar la cresta per l'estany de Certascan. Arrivem després de dues hores al pic de Certascan i d'allà comencem a baixar fina al coll on trovarem molta zona per bivaquejar.

Encara ens quedarà un troç de cresta- escalada que segurament fèiem perquè perdíem la via més fàcil. És a dir que "pa-arriba" sense mirar enrera perquè sinó: caus!
Després la cresta es convertía en una carena agradable. Improvitzàvem una vía directa-autríaca per baixar fins al llac i allà, per fi, trovàbem aigua, ens banyàvem i descansavem una estona.