Las Aventuras de Artur y Meri

Cuando los otros se van de juerga los fines de semana, nosotros nos vamos a la montaña. Aquí quedan documentadas algunas de estas aventuras.

domingo, 13 de julio de 2008

Yosemite National Park, CA
(Montse, Mercè, Meri i Artur)


El cap de setmana començava aviat, MOOOLT aviat. Ens llevàvem a les 4 del matí
, abans de sortir el sol, per poder arribar a agafar places de fer ruta cap a la Half Dome de Yosemite. Després de 4 hores de cotxe quan arribem les places ja estaven totes agafades així que vam passar al plà B i vam acampar al camp 4. Camp famós per ser el lloc on generalment es reuneixen els escaladors per pujar el Capitàn (entre d'altres). Fem les visites al visitor center i al Glacier Point, espectaculars:

La calitja i el cel que sembla enboirat no és més que el fum que arriba a la val dels incendis que estan arrassant el nord de Califòrnia. Per sort, aquest Juliol les cascades encara porten bastanta aigua. La sequera no ha arribat al parc.
Després dún dia més tranquil però molt llarg ens preparem pel diumenge fort. La familia pujarà a la Half Dome. 25 quilòmetres entre anada i tornada i més de 1300 metres d'alçada en un sol dia. El final sorpresa són uns cables que coronen la cúpula en els seus últims metres. Ho aconseguirem?
La Montse descobreix després d'una pujada increíble que té vertígen. Així que ens quedem al peu dels cables, contents d'haver arribat a on estem. Diuen que els bons excursionistes saben quan donar la volta a temps. Quan veiem la tempesta que s'apropa sabem que és un d'aquests dies. La baixada serà a velocitat apoteòsica, sentint els trons cada cop més aprop, veient com el cel s'ennegreix ràpidament. Veiem que hi ha gent que encara hi puja tranquilament. I nosaltres tenim sort: les primeres gotes ens cauen a 5 minuts del cotxe, la tempesta ens mullarà una mica i ens rentarà una mica el cotxe.




lunes, 7 de julio de 2008

Sequoia & Kings Canyon National Park, CA
(Mercè, Montse, Artur i Meri)


No podriem pas no ensenyar una de les meravelles d'aquest país a la família. Així que portem la mama i la germana a observar els arbres més grans del món i dels més antics. Són també els més savis? No ho sabrem, però el sol fet de passejar entre ells ja et fa sentir petit i poca cosa.

La olor és també especial. Estem en un bosc amb poc sotabosc, amb unes 4-5 espècies d'arbres, un dels quals els majes
tuosos sequoies. Quan són petits són difícils de reconèixer i s'assemblen als pins o als "incense cedars".

No són tan fàcils de trobar. S'agrupen a uns dos mil metres d'alçada en llocs humits, i només es troben a Califòrnia, exactament a Sierra Nevada (com a origen natural). Alguns tenen més de dos mil anys!

Necessiten foc per reproduir-se. Per sort, els americans saben protegir espècies i parcs quan volen i han conseguit que aquest paratge reto
rni al seu estat més natural i no sigui destruit per l'home.

A pocs quilòmetres de distància està Kings Canyon. Ja no veiem Sequoies però podem encara sentir la olor dels seus boscos. El riu travessa aquest canó escolpit en la muntanya deixant al seu camí cascades i boniques parets de roca del granit típic de Sierra Nevada.