Escalada en Montserrat - El Elefante
(con Christelle, Carlos, Jon, Ana, Javi y Jan)

Gran reunión de los de Madrid, Bilbao, y Barcelona para un fin de semana de escalada en Montserrat, interumpido por cena de ***** en casa Helen.

El elefante (que incluso yo lo veo)

Carlos, Ana, y Christell subiende "the wall" (pata trasera izquierda)

Pels voltants del Mont Perdut

Monte Perdido y Cylindro de Marboré desde el Balcon de Pineta

Track del trek de los 4 días

Dijous:
Sortida a les 8 del matí de Barna. Arribem a les 2 del migdia al refugi de Pineta on deixem el cotxe. Menjem una miqueta i sortim cap al balcó de Pineta caminant: 1360 m de desnivell que superem en unes 4 hores. Per sort la pluja que començava pel matí ens ha abandonat i el cel comença a aclarir. Plantem tenda al costat del llac de Marboré (2600m aprox.), fa molt de fred i hi ha gel i neu així que ens posem als nostres sacs per escalfar-los i ens fem un soparet calent quan ja és fosc i la nit se'ns tira a sobre. El lloc és molt bonic, veiem alguna altra tenda plantada i gent al refugi lliure. La nit és estelada i la lluna no apareix fins a mitja nit ensenyant-nos la seva mitja cara.

Circo de Pineta

Divendres:
Ens costa llevar-nos i la temperatura de fora no fa venir masses ganes de sortir. Esmorzem polenta i recollim tenda per posar-nos en marxa sobre les 10 del matí. Pujem al coll del cilindre de Marboré (3074m) passant per una canal gelada que podem pujar sense massa dificultat gràcies a una corda fixa. Aquí ja necessitem grampons i fem servir piolet-tracció per poder pujar en mixte aquests 30 metres. Més tard pujem per la part del glaciar del Mont Perdut al coll i d'allà baixem al llac gelat (3000m). Ja són les 3 de la tarda i les muntanyes es comencen a tapar de núvols i boira. Al veure que el Mont Perdut està tant plè de gent decidim fer el Cilindre de Marboré (3325m) que també té una canal gelada per pujar i alguns passos complicats-divertits-tècnics. Baixem al pitón SW (3194m) i per la Faja Roya dormim a uns 2900m rodejats per forats-coves d'espeleologia bastant impressionants.

Vía normal al Monte Perdido (derecha) - izquierda el dedo

Dissabte:
Fem la ruta al coll de la Cascada i ens adonem que no hi ha camí directe a l'esquena del Marboré així que reculem enrera i ens trobem l'Albert preguntant-nos com pujar al Pic del Marboré. Fem l'esquena del Marboré (3073m) i dos dels Pics de la Cascada (Occ. 3095m, Central 3108m) per la carena. Baixem altra vegada a la Faja Roya i agafem el camí que baixa al refugi de Goriz. A mig camí (2700m) agafem la drecera que torna a pujar cap a la Punta de las Escaleras. Pujem fins al circ de l' "Helero de Añisclo" (2900m) i allà plantem tenda i passem dues hores més buscant com es pot pujar al pic d'Añisclo.

Entrada a la canal SW del Pico de Añisclo

Diumenge:
Al matí estem a 5 graus sota zero. La temperatura que ens hem anat trobat totes les nits. Finalment pujem al pic d'Añisclo (3259m) pel corredor NW, que éstà molt descomposat i té una entrada gelada una mica espectacular. A partir d'aquest pic comencen els 2000m de desnivell de baixada fins al cotxe (1240m) passant per la "Punta de las Olas" (3002m) i el coll d'Añisclo (2453m). En el camí de baixada ens trobem de tot: tartera, "destrepades" lletges, gel, cascades, fulles mortes dels arbres (que fan patinar a qui no està al tanto), i .... finalment.... el cotxe.... i un dinar.... i caravanes .... i per fi: descans.

I els dies següents: AGULLETES!

Cordada (perduda) Rapel

Escalada en Els Ports
(Meri y Artur)

Fuimos a la zona de Horta de San Juan - els Estrets, que tiene bastantes sectores de vía larga y algunos tochos. El sábado nos dirigimos a un sector en que estuvimos con Javi el año pasado.

Vía Picasso Miró Les Tapies (V+) - una cordada saliendo de la R1

Después de sacar la comida de las mochis y guardarla en nuestros estómagos al pie de la vía Picasso Miró Les Tapies nos animamos y hacemos los cinco largos (IV, V+, IV, IV, III) en unas tres horas. Y cada vez que arranco en un conglomerado que es típico para la zona, me c*go en todo hasta empiezo a coger un poco de confianza en las piedrecitas salientes de las hay que fiarse para subir. Después de la bajada - el último trozo en cuerda fija en una canal de forma V que es muy "encogedor" empotrándote hasta los dedos de los pies - nos dirigimos al sector de els Estrets que proporciona varios tochos de III a 6a y nos frustramos un poco en una vía de Vº bien sobada que no conseguimos a subir sin hacer artificial. Menos mal que el V+ en la vía larga tenía mejor roca.

Vivaqueamos en el bosque al final de una vía muerta cerca del final de la pista, después de una excursión rápida al pueblo para comprar los ingredientes para una buena clarita que nos tomamos con la cena. Se nos están comiendo los mosquitos allí. A mi me dejan después de bañarme en crema anitbicho, pero Meri no encuentra paz durante toda la noche. Además se preocupa de los animales feroces del bosque que amenazan de atacarnos en cualquier momento. Resulta, como queda clara por la mañana en luz de día, que eran un par de ardillas asesinos jugando en los arboles :-)

Artur colgado en una vía sin nombre
en el sector L'Espill

El domingo nos dirigimos al sector L'Espill con algunas vías de uno a tres largos de grado IV a 6b. Estamos solos todo el día allí y agotamos el sector - aparte de una vía de 6b que no podemos equipar desde arriba las hacemos todas, incluso una de 6a que me sale bien (de segundo) y sin hacer trampas. Salimos también los dos agotados al final del día.

No nos damos cuenta, hasta que estamos de regreso a casa, de que el resto de los Ports ya está totalmente tapado con los picos decapareciendo en las nubes. Nuestra zona quedaba soleado todo el día - que suerte!

Vilanova de Meià
(Artur i Meri)


Aquest cap de setmana la cordada rapel ens hem anat a Vilanova de Meià.
El dissabte provàvem la zona del "Contrafort de la Roca dels Arcs" i fèiem del sector Mika: "Xiruqueira" (1º IV+, 2º V -), via 29 de segons (6a), via 33 + L2 de la "Boby Gam" (1º IV, 2º V+); i del sector ECAM: "La española cuando besa" (V).
Fèiem un bivac a la Font de la Figuera amenitzat la meitat de la nit per un grup d'escaladors cridaners i borratjos i sota un arbre que ens atacava tirant-nos aglans tota la nit.
Diumenge anàvem al sector ECAM per acabar amb les assequibles: "Un poco de pasta basta" (IV+), "Llavis humits" (V-), "Terra de tots" (V) i "El esquiador cabezón" (1º V, 2º V) d'una tirada. Després del dinar i una petita migdiada ens animàvem a equipar i per fer-ho canviàvem de zona i anàvem a "La escuela". Després de passar-nos més de mitja hora buscant les víes i encara sense saber si les havíem trobat decidíem provar un III grau equipant. Aquí la Meri descobria sentir-se totalment idiota en una via "cutre salsitxera" i ridícula que es podia fer caminant i de la qual es van quedar penjades dues cintes que va pujar l'Artur a buscar amb botes de muntanya i sense assegurar. També quèia un friend a mitja baixada que per sort no vam perdre.

Conclusió: zona bestial, bonica, amb moltíssimes vies per practicar. Hi havia bastanta gent però no vam haver de fer cua en cap situació ja que sempre hi havia alguna via lliure. Per dormir recomanem allunyar-se una mica de les zones d'escaladors perquè no és la primera vegada que ens trobem amb juergues nocturnes no massa agradables.

Ens vam oblidar la càmara així que no hi ha fotos ;-(