Últim cap de setmana curs d'escalada avançat

El dissabte marxàvem a Vilanova de Meià per fer "artifo". Paràvem al forn dels croissants més grans del món a Artesa de Segre per preparar les forces. Us el recomano a tothom.
Vam tenir la sort de tenir el Nando de professor, realment un crac de l'educació esportiva i sens dubte el millor professor del CEC que jo he tingut.
Després d'emocianor-nos recordant vells temps (amb mi el meu primer curs d'escalada i amb l'Artur l'estada formativa als Ecrins) vam fer dos totxets per demostrar-li que saví­em pujar V+ de primers tots dos.
Deprés passàvem a fer un 7b de primers en artifo: dos pedals, fifi i força de cames. Maquí­ssim, xulo, agrait, divertit i una mica cansat fins que no li agafes el truquillo.
Contents d'haver triomfat passàvem la nit fent un bivac als prats que envolten l'ermita de Vilanova de Meià que també recomano a tothom.


Diumenge: final de curs i comprovació de que hem assolit tots els coneixements. Fem la via Lleida, clàssica de 225m de la "Roca dels Arcs" de : IV+, V+,V+,6b, V+, IV+, III, semiequipada amb algun paravolt i alguns pitons a mitja via. Sort del Nando que ens va fer de primers tots els cinquens i el 6 perquè els V de via llarga no tenen res a veure amb els V de totxo.
Arrivàvem amb pluja inclosa a l'últim llarg després de 5 hores.
Conclusions del curs: S'ha d'estar molt preparat i tenir rodatge tant en via llarga com en totxo fins a 6a per aprofitar bé el curs, però si tens un profe bò hi ha parts que es poden solucionar.
Saber equipar i artifo ens treu molt de pes psicològic de sobre. Quan anem a fer crestes i ascensions i ens trobem trossos difí­cils o perillosos podrem sortir-nos-en amb més seguretat.

Curs avançat d'escalada

1er cap de setmana

Un dels requisits del curs era que et recomanàven que tinguessis grau V. Doncs bé la primera via que ens fèien fer era un 6a. Vam practicar equipar vies, fer V de primers sempre i muntar una R en mitja via amb material d'equipament (friends, tascons, ...).
Vam fer un taller de caigudes en un 6c i remuntar una via 7a per la corda. També desgrimpar i altres "truquillus" diversos. Acabàvem esgotats però contents d'haver après una mica de tot.

2on cap de setmana

Haví­em de fer via llarga equipada però com a tots els cursos del CEC sempre hi ha coses que senzillament no van.
Vaig haver de fer via llarga amb una persona que pesava 80% més que jo i que precisament el director del curs havi­a dit que no s'hauria de fer mai una pràctica així­. Vaig estar tremolant els primers dos llargs fins que vaig començar a calmar-me. Mentrestant les altres dues cordades (som 6 alumnes) disfrutàven de la via i aprenient un munt de coses.
El diumenge tot va canviar i vam posar-nos a fer una via de V+,V+, 6a, 6c semiequipada amb 6a obligat que òbviament vam haver d'abandonar a mitja via. Per sort vam descobrir noves tècniques: fer servir el braç sencer d'empotrador, els estreps i la fifi. Equipar i fiar-se per penjar-s'hi, etc... Vam acabar amb moltes rascades i molt bruts ja que la via s'anava desintegrant conforme pujàvem, però així és la muntanya.

L'aventura conti­núa, el proper cap de setmana és el darrer. Toca fer sostres amb estreps, ens en sortirem?

Pica d'Estats por la cresta (y unos cuantos lagos helados)
(Meri y Artur)

Pica d'Estats con su cresta desde el Estany d' Estats

...que conste que hacía frío...

Aproximación el sábado desde Barcelona al Vall Ferrera - pista desde Àreu hasta la Molinasa (1820 m), a 15 minutos del Refugio de Vallferrera (1905 m). El termómetro del coche marca 1 ºC cuando salimos sobre las 13:00 horas. Subimos pasando el refugio a través del Estany de Sotllo al Estany d´Estats y plantamos tienda un poco más arriba (2465 m) en un sitio bien escondido y con una alfombra de unos 10 cm de hierba seca debajo de la tienda - se duerme como encima de nubes, la mejor cama que tuve nunca a eso de 2500 m de altura.

Lago heladísimo

El domingo nos levantamos con las montañas sobre las 6:30. Después de desayunar, preparar todo, desmontar y guardar la tienda, y esconder algunas cosas que se quedarán abajo hasta que pasamos a recogerlas, salimos sobre las 7:45 hacia la cresta. Pasando por un pequeño lago completamente helado llegamos al Estanyet de la Conca Gelada y al Port de Riufred (2721 m).

Cresta desde Port de Ruifred a Pica d'Estats

Allí empieza la cresta a través del Pic Rodó de Canalbona (3005 m) y la Punta de Gabarró (3114 m) a la Pica d´Estas (3143 m) a donde llegamos después de unas dos horas y media (desde el sitio de acampada). Somos los primeros y únicos en la cima!

Vista al Aneto desde la cresta

Nos quedamos sólo unos 15 minutos en la cima para beber y picar algo rapido - con la camiseta mojada del esfuerzo de la subida se mete rapidamente el frío en los huesos. Bajamos siguiendo la cresta al otro lado (hacia NW) a través del Pic de Verdaguer (3133 m) al collado Port de Sotllo (2893 m). Allí enganchamos de nuevo el camino bien trepado, bajando al Estany d´Estats recogiendo tienda y sacos escondidos y siguimos la bajada al coche, donde llegamos a las 14:45, justo cuando le tocan los últimos rayos del sol antes de que se esconde detrás de la montaña. Estamos una vez más a pocos grados sobre 0.