Cap de setmana del 24-25 de Juny
Montserrat vista per madrilenys
El dissabte pujem a gorros per poder practicar al gorro Frigi via llarga maca. Fa molta calor. Anna, Christelle i Carlos comencen a fer la via 16 però més amunt es lien canviant de via. Resultat: 6 hores de pujada i molta adrenalina. L'Artur i jo pujen la Carles, aconseguim superar un V+ amb dificultats i arribem a dalt de tot del gorra amb bastanta companyia. El paissatge és espectacular. Fa un dia preciós.
Arrivem als cotxes a les 10 del vespre, cansats i amb gana. L'endemà haurem de fer quelcom més curt si volem que la Christelle i el Carlos puguin agafar el tren de tornada a Madrid.

Diumenge s'aixeca una mica enteranyinat. Sortim cap a Agulles per poder fer alguna agulla curta i fàcil i després tornar a dinar a Barna. No tenim ressenyes així que fem el que sabíem que era fàcil per d'altres vagades. Ens serveix per practicar reunions i per disfrutar sense petir de l'hora ni de la timba.

A la tarda: dinar tardà a la Rambla de Catalunya (clares, torrades, gelat...)

Diumenge 18 de Juny
Minicurset d'escalada a Cabrera de Mar.
Fa molta calor però val la pena tocar roca i ensenyar una miqueta a la familia perquè vegin de què es tracta.
Portem tota la metralla, ensenyem què es cada cosa i com es fa una reunió en una cadira de bar. Un rapel en un parasol de bar també és bastant curiós.
Al final pugen Andreu amb una mica de dificultats per la via difícil (V) i Marc, Montse i Laia pel IV del costat.
Hem de tornar ràpid a menjar la paella...

Cresta del Circ de Siscà al Pic d'Ascobes (AD, IV)
con Javi, Andrea, Albert, Josep, Dolors

El cap de setmana començava per nosaltres el divendres a la tarda. Sortíem sobre les 7:30 del vespre de Barna per portar al nostre cotxe nou a la seva primera nit de bivac a les muntanyes. Dormíem a l’aparcament de la zona del Carlit, després de passar-nos una estona desmuntant seients i descobrint que a dins del nostre cotxe s’hi està molt bé per dormir. El cotxe, però, es revela electrònicament fent llumetes i històries que encara no sabem controlar del tot.

Dissabte arribàvem al que nosaltres crèiem que era el nostre punt de partida: un senyal que duu al refugi de la Vesina amb un aparcament a l’altre cantó de la carretera. Tot a uns 100 metres (de desnivell) del poble Hospitalet prés d’Andorre. Després de caminar unes 2:30 hores amb uns 20 Kgs a l’esquena arribem al refugi de la Vesina que està a 2104m d’altitud però curiosament en comptes de ser una petita caseta de pastors de 6-8 places a la dreta del riu és un mega-refu guardat francès a l’esquerra del riu: sospitós.

Mirem la brúixola i atenció:
(Artur): - “Qué raro normalmente la aguja roja apunta al norte y hoy está apuntando al sur!”
(Meri): - Igual hi ha alguna atracció estranya magnètica que ens enganyi la brúixola?

Resumint: amb ajuda d’un guarda i uns quants francesos veiem que estem a una vall completament oposada a la que havíem d’agafar. Baixem en dues hores fins a l’aparcament, agafem el cotxe, anem a l’altra carretera del poble que també porta al coll de Puigmorens i que a 100 metres (de longitud) hi ha un camí que porta al refugi de la Besine (atenció a la “B” i no “V) amb l’aparcament a l’altra cantó de la carretera. La brúixola, aquest cop, ha decidit marcar correctament.

En unes 2:30 més, els mateixos 20 Kgs a l’esquena, unes quantes picades de mosquits de la mida de cigrons, tornem a remuntar fins als 2120 metres que està la cabaneta que buscàvem. El Javi, l’Andrea i la Jan ja havien arribat. Una mitja hora més tard arriba el reste del grup: Albert, Josep i Dolors. Plantem tendes i Javi-Andrea-Jan decideix compartir el petit refu amb un francès que està fent un concert de respiracions diverses nocturnes.

Diumenge: Cresta d’Ascobes. Ens llevem a les 6:30 del matí i decidim saltar-nos la primera part de la cresta per començar en la part més interessant. L’aproximació també és llarga però anem directament al coll. La cresta és maca però la roca cau amb molta facilitat. Passos de II aeris els passem fàcilment fins que arribem al Cilindre d'Ascobes. Allà hem de fer dos llargs de IV-III equipant amb alguns pitons per pujar-hi. Resulta ser molt més difícil de l’esperat. Gràcies al Javi que ens fa de primer aconseguim fer cim del Cilindre però ja no tindrem temps per acabar la cresta. L'anècdota del cim: Mentre esperem que pugin els últims va apareix un doble arc de Sant Martí al voltant del sol - que guapo. Baixem fent un ràpel d’uns 50 metres preciós i després de recollir material comencem a baixar cap a la zona d’acampada. Allà, a recollir tendes i cap al cotxe.

L’anècdota del cap de setmana: Coneixem 3 nous alpinistes – Albert, Josep i Dolors – que esperem que puguem tornar a veure aviat i fer més crestes, escalada, i en general pujar i baixar muntanyes de les més diverses maneres. Que és una de les raons que ens mou, no?

Sortida Madrilenya
con Helen y Christelle



Sortíem divendres vespre de Barna després de recollir a la Helen. Després de 6 hores i mitja arribàvem a casa la Christelle. Ens havia preparat un cap de setmana atractiu.

Dissabte: Escalada a San Martín de Valdeiglesias. Una mica de totxo de grau IV-V davant d’un llac i amb vistes a un incendi espectacular que ens va deixar una mica espantats. La Christelle demostra ser una experta escaladora i la Helen ja comença a fer de primera deixant-nos a tots al·lucinats.





Per la nit: pràctiques de fer crepes “con las manos en la masa”



Diumenge: Escalada a la Pedriza, després d’hora i mitja de pujada arribem al Yelmo, de pedra tipus granit (crec), i amb vies principalment d’adherència. El lloc és preciós, l’únic problema: massa gent, fins i tot algun curset. Practiquen grau IV-V. El tema adherència el dominem però perquè és grau baix, no sé com ens ho haguéssim fet en grau més elevat. Al vespre: “tapas madrileñas-> patatas al cabrales y pollo a la sidra”



Dilluns: Marxem aviat ja que hem de treure el cotxe abans de les nou del matí. Ens dirigim a Sant Llorenç de Montgai on farem una via per practicar una miqueta i tocar roca. Finalment arribem a Barna altra vegada sobre les 8:30 del vespre sense masses caravanes.El cap de setmana ha fet molta calor i potser a tall d’anècdota el caos circulatori de Madrid i la dificultat d’aparcar.