Gra de Fajol Gran - Canal Estret (220m. BD+ 60º/III)
con Montse, Oscar, y Javi

Preparación


Aproximación


Execución



Separación

Després d’agafar l’últim tren del dissabte de barna fins a Ripoll i comprovar que això del transport públic també és una aventura i que la densitat de la gent dins d’un vagó és inversament proporcional a la distància que hi ha fins la sortida, arribàvem per dormir a casa del cunyat del Javi.
El dissabte al matí fèiem via cap a Vallter amb un cotxe que anava escopint gasolina de tant en tant.
Arribats al pàrquing de baix del refu ens esperaven Osmon fent un esmorzar calentet a la seva superfurgo. Ens vestim i sortim a les deu del matí cap a peu de via. El camí fàcil i ràpid, en una hora ja havíem arribat i ens havíem preparat per fer l’inici. Tres cordades ens anaven pel davant i una pel darrera. Nosaltres vam muntar dues cordades, Osmon per la dreta del corredor i Javi i la cordada-rapel per l’esquerra. Oscar i Artur fan de primers. Ens trobem practicant just després de la primera reunió un trosset d’escalada en gel i després de la tercera una zona de mixte. Tot i la nostra falta d’experiència crec que podem definir aquest primer corredor com un èxit total. Evidentment, fem algunes fallades i aprenem la lliçó però ja comencem a pensar en quin serà el següent.
Pel que fa a l’equipament del corredor hi ha unes reunions boníssimes però si es va en cordades paral·leles com vam fer nosaltres aleshores una de les cordades ha d’equipar via. Això ens va servir per fer pràctiques d’equipar reunions i d’asseguraments en neu. El millor, més ràpid i més pràctic, l’assegurament amb piolet. Però el deadman va fer la seva estrena molt bé i vam dependre molt dels merlets perquè la roca es desfeia molt i no ens podíem fiar massa de tascons i friends.La baixada des de dalt és àgil per una collada que queda a la dreta del corredor i en menys d’una hora tornàvem a ser als cotxes, amb molta gana però molt contents. A les 3 de la tarda acabàvem l’aventura a l’aparcament de Vallter sense haver necessitat córrer i havent fet el corredor amb bastanta tranquil·litat. És una excursió recomanable per un dia però s’ha de començar aviat perquè al migdia la neu estava impracticable de tant tova.

Escalada en Siurana

Aereando los sacos en la repisa del vivac el domingo por la mañana.

Aquest cap de setmana passat ens hem oblidat de la neu i el fred i hem baixat cap a Siurana on hem tingut tot gairebé perfecte: sol, calor, dormir en una bauma, calçotada...
El dissabte sortíem a les 7:40 del matí i arribàvem en poc menys de dues hores al càmping de Siurana. Allà vam mirar ressenyes i al·lucinats per la quantitat de vies que hi havia vam decidir comprar la guia. La majoria de les vies estan en graus una mica elevats per nosaltres (6-7-8-9) però hi havia algun IV i IV+ i uns quants més V i V+ que vam estar practicant. El dissabte va ser intens i vam provar fins i tot d'equipar alguna via facileta i fer-la en botes de muntanya. Estàvem envoltats de francesos i alemanys així que a més vam practicar idiomes.
A la nit estàvem en un lloc preciós des d'on unes hores més tard vèiem sortir el sol. L'Artur va estrenar la seva funda de vivac, només per probar-lo. No feia fred i només vam tenir el problema que els escaladors que estaven fent bivac per la zona van passar per a prop fent una mica de xivarri.
El diumenge ens llevàvem tard, després de dormir 11 hores!!! fèiem una via més i ens anàvem a una calçotada a prop de Reus.

Curso de Alpinismo Invernal Avanzado - tercer fin de semanas de practicas
Tipica escalada española:
Mientras que unos estan trabajando ...

... durisimo ...

... los otros estan mirando! :-)

Aquest cap de setmana no ens llevàvem tan aviat com d’altres. Anàvem a Ulldeter i sortíem a les set i quart del matí de Fabra i Puig. Després de la parada de rigor al fer un cafè vam arribar on surt el camí del refugi i començàvem a caminar cap a les 10: 30 del matí. Arribàvem en 20 minuts a peu de via. Vam estar practicant equipament de vies, reunions equipant-les, dry-tooling (escalada en roca amb piolets)i escalada artificial (amb estreps). Quan el fred, la neu i el vent ens va fer desistir de seguir ja eren les 3 del migdia i ja podíem donar-nos per satisfets. Al refu vam repassar nusos i ens van fer una explicació molt bona de tipus de ressenyes i la seva interpretació, numeració de vies i diferencia segons tipus d’ascensió i país, codificació i dibuixos del que ens podem trobar, etc... Ens vam animar veient que ja hi ha uns quants corredors del Gra de Fajol que ja podem fer amb el nostre nivell i el material que tenim actualment.
Volíem fer un bivac guapu a la neu amb vent, fred i nevant però per majoria absoluta vam decidir baixar a dormir a barna i continuar el dia següent escalant al Garraf.
Així que el dissabte fins a les deu no ens trobàvem en l’aparcament de Port Ginesta i començàvem poc després a escalar. Vam pujar de primers equipant vies de IV+ i V+ i després vam fer pràctica de remuntar cordes amb un muntatge tipus “polipasto” (amb reverso com si asseguréssim de segon i prússic per fer polea). Va estar plovisquejant tot el matí així que al final al migdia decidim anar cap a casa i deixar el curs per acabat.
La conclusió que ens queda és que ha sigut curt i amb poques novetats, tot i així molt contents perquè hem repassat conceptes que ara ens han quedat molt més clars i hem sortit amb el convenciment que ara sí que som autèntics alpinistes i ja només ens queda practicar, practicar i practicar... Els propers caps de setmana se’ns plantegen plens de ganes i de curiositat per començar a fer coses noves, nous camins, ascensions que fins ara no ens atrevíem, mirar la muntanya amb una altra perspectiva, sabent que la respectem i que cada cop estem més a prop d’ella. Ens queden moltes sortides de sol caminant carregats amb una somriure a la cara i molts paisatges que ara desconeixíem i els vèiem molt llunyans.