Round Top (3.164m)
(Loma Prieta Chapter - Sierra Club)

Aquest cap de setmana fem dos pics: Red Lake Peak el dissabte, dormim a la neu a prop de Carson Pass, i Round Top el diumenge amb la gent del Sierra Club.

El Red Lake Peak serà ràpid i ens servirà d'aclimatació. És un 3000 facilet que pujarem i baixarem en 3 hores. Podrem investigar el terreny i buscar un lloc maco i lluny de la carretera per plantar les tendes. Curiosament descobrim que hi ha bastanta gent acampada a prop nostre. Sembla que hi ha un bany "artificial" d'aigua calenta que no aconseguim veure. 

La nit serà sense lluna, un cel estelat impressionant i un vent que gairebé no toca la tenda però el soroll que fa no deixa dormir. Tenim sort d'estar ben arrecerats. 

A matí següent ens trobem a l'aparcament a les 8:30 amb la gen del Club. El Round Top, però, ja és un altre estil de muntanya. Una muntanya molt maca i a la vegada una mica tècnica, amb grimpada final i cresta. Som 19 persones així que l'aproximació que es podria haver fet en dues hores es retarda bastant. La meitat del grup va amb esquis i l'altra meitat amb raquetes de neu. La pujada passa al voltant del Winnemuca Lake, planejant durant uns 3 quilòmetres i després comença a pujar de valent fins que als últims ~200m es fa més empinada i alguna gent es queda ja abans d'arribar al coll. Als últims 30 metres deixarem raquetes i esquis i canviarem a grampons i piolet. Hi ha gel però principalment és roca i neu tova en una grimpadeta fins al cim. 

Després del vent que ens acompanya tot el camí, el cim es presenta estranyament tranquil. Dinem amb sol i una temperatura relativament agradable. No ens estem molta estona ja que la gent que 

no ha volgut pujar al cim està esperant-nos i deuen estar agafant molt de fred.

Baixem i tornem a mig perdre al camí, per sort tenim els GPS i aconseguim trobar el cotxe.

Ens queda el gust de cim, una cresta pendent per a fer a l'estiu, i un bosc tot just descobert que no necessita de permisos especials per a accedir-hi. Sabem que tornarem...

Cañada del Oro open Space Preserve
(Loma Prieta Chapter, Sierra Club)

El dia es lleva molt núvol. Esperavem un sol magnífic però ens haurem d'esperar a que vingui la primavera. En uns 40 minuts de cotxe cap al sud, aparquem a l'entrada de Cañada del Oro. Som unes 24 persones disposades a fer, si podem, els 30 quilòmetres de caminets pel parc que ens ha preparat el Dan. 

Aquest grup és molt ràpid, més que caminar, gairebé corren. Sort en tenim que estem una mica entrenats. Els turons són molt verds i estan plens de flors. 
Disfrutem d'aquest dia que de tant capritxós només ens donarà els raigs de sol just a l'hora de dinar. Podrem fer la xerrada i una mini-migdiada. 

Mentre el Dan busca bolets, ens explica com reconèixer la famosa "Poison Oak", semblant a les ortigues però que piquen més i més cada vegada que les toques. També aprenen nous noms de flors, tant diferents de les nostres conegudes mediterrànies.

Acabarem cansats però contents. A l'Artur les últimes 3 milles se li han fet eternes i a la Meri les plantes dels peus li cremen com punxes que penetren dins dels òssos. 

En Dan i la Carmen ens conviden a tot el grup al tradicional pica-pica que fan després de les caminades d'un dia. Però avui tenim la sort de provar la cervesa casolana que han fet a casa seva i un guacamole boníssim. Què millor per acabar el dia!

Dewey Point - Yosemite

(Rudy, Artur y Meri)

Después de casi 4 semanas lloviendo tenemos dos dias de sol. Nos apuntamos encantados a la propuesta de Rudy de ir a pasar otra noche acampando en la nieve en uno de los picos con más vistas de Yosemite Valley que se puede hacer en invierno sin tener que andar muchas millas: Dewey Point. Un poco más de 4 horas y parada obligatoria para poner cadenas nos lleva al aparcamiento de Badger Pass. Pedimos el permiso de "overnight camping y parquing" a los rangers y nos dicen que seremos más de 30 personas acampadas cerca del mismo lugar! Parece que aquí a la gente no le da miedo dormir a -15C. Vemos un grupo de unas diez personas que van con trineos por lo que llevan hasta mesas y sillas.

El camino solo tiene 3.5 millas (5.6 km) que haremos por encima de la cresta al ir y por los prados al volver. Compartimos la senda esquiadores y los que vamos en raquetas de nieve. Hay mucha nieve!

Llegamos a Dewey point en unas dos horas y el paisaje es verdaderamente espectacular. Se ve 

El capitán majestuoso justo delante nuestro y la Half Dome en el fondo preciosamente nevada. No hay viento, hay muchos pájaros, hace sol... Buscamos donde poner la tienda que segun normativa no puede verse desde el camino y debe estar como mínimo a 30 metros de qualquier punto de este.

Encontramos un lugar precioso dónde veremos salir el sol por la mañana y nos tocará directamente a la tienda. Por la noche llegaremos a -15 C pero no tenemos frío, ya hemos aprendido las lecciones para estar suficientemente abrigados en estas temperaturas. Tenemos una luna bonita que iluminará el paisaje casi toda la noche (bueno para las visitas nocturnas).

Dormiremos, como siempre en estos casos, unas once horas. Principalmente porque fuera del saco hace frio. 

Por la mañana efectivamente vemos salir el sol (unos más que otros - de verdad, lo busqué mucho rato en mi saco, pero no salió). Los pájaros siguen cantando, como si no les afectara el invierno ni el frío. El resto de ruidos son casi siempre trozos de nieve que caen de os árboles. 

El día acabará muy bién, volveremos a hacer fotos del valle en Dewey Point y en unas dos horas volvemos al coche. Se nos quedaran las ganas de volver y la próxima vez ir hasta Glacier point - son 10 millas. Igual pronto....