Tuolumne Meadows, Yosemite National Park, CA, USA
(Cordada Rapel)

Tornem a Tuolumne amb la idea de tocar roca. Cathedral peak ens impressiona. Veiem més de 10 persones escalant i ens animem: ho aconseguirem fer algun dia nosaltres mateixos?

Mentre somniem aprofitem per fer un petit viatge d'expedició de la zona al voltant de la catedral. Ens sorprenem de veure que es pot caminar camp a través fàcilment ja que el bosc és bastant clar. Ens endinsem animats fins al Budd Lake i pugem fins als Echo Peaks (10960ft=3.341m) amb glacera, corredor de gel i grimpada de quart grau inclosos. Veiem una zona de Yosemite que encara no havíem vist mai. Moltes crestes que hem de provar.

Ens recordem contínuament del Javi, li haurem d'enviar una foto d'aquestes crestes espectaculars, i que es rigui de la cresta de Salenques a l'Aneto!

Ens animem tant que se'ns fa fosc i arribem de nit al campament. Pel camí ens trobem amb algunes escletxes que se'ns faran difícils de superar. Però poquet a poquet, rodejats d'óssos i altres bèsties anem trobant el nostre camí de tornada.

El cel és clar, els estels brillen amb força ja que la lluna encara no ha sortit, i la temperatura ja s'està acostant als zero graus...

El matí següent tenim clar que volem tornar a escalar. La idea és fer la via "Hermaphrodite Flake", a la zona d'"Stately Pleasure Dome". En teoría és un 5.4 que hem d'equipar totalment, inclosa la primera reunió, excepte al ràpel que hi ha a la segona reunió. Només tenim 4 friends i molts i molts tascons. Davant nostre ens passa un noi que sembla volar per la via i només posa un friend en tot el camí, ens animem. Però quan nosaltres provem la pujada resulta molt més difícil de l'esperat, estem desentrenats i equipar a mitja via amb els peus relliscant (depenem de l'adhesió) no serà tant fàcil. L'Artur farà de primer el primer llarg i muntarà la primera reunió totalment desequipada. Jo faré el segon llarg que serà "very fun!!"com diuen tots: una xemeneia relliscosa sense masses possibilitats d'equipar. Per sort, és curta. No sabem com hem entrat pel forat ni com hem pujat per dins de la flake (la xemeneia) però al sortir tenim clar que hem d'abandonar. Fem un ràpel una mica angoixant ja que la corda s'enganxa a mig camí i estem pendolant, i finalment arribem a baix i respirem a fons. Ens mereixem un descans...

Tuolumne Meadows, Yosemite National Park

Tuolumne ens ha quedat oblidat aquest any i estan a punt de tancar els principals accessos aviat. Així que fem el cor fort per fer les que creiem que són cinc hores de camí i tornem a agafar les cordes i la ferralla. La nostra intenció és ecalar per primera vegada les parets de granit més famoses del món. Ho aconseguirem?

El cap de setmana ha de fer calor. Ens enduem per primera vegada el fanalet i la cuineta que ens va donar el Xavi Llanos i acampem en el campament més popular. Per sort hi ha places per tothom ja que aquí no hi vé tanta gent com a la vall. Trobem moltes cordes i ferralla en altres places d'acampada, això s'anima. La tarda del dissabte farem una petita ruta fins al Elisabeth Lake. Pujem a fer alçada fins a 3140metres per poder dormir millor al campament. La tenda està plantada a 2600 metres d'alçada i tenim una mica de mal de cap.

El diumenge preparem tot l'equipament i ens dirigim a buscar les vies. Com habitualment trobar l'inici de via serà la feina més àrdua. Ens intenten ajudar i aconseguim trobar les vies gairebé per sort i perquè hi havia gent pujant-les en el precís instant que passavem per davant i vam poder preguntar. Les vies que volem fer són de la zona "Bunny slopes", les més fàcils de parc i que encara tenen equipament (paravolts), tot i que poquets i alguns bastant allunyats. Pujem la "Hot Crossed Buns", 5.6 (4+) que té 5 paravolts i necessita de 2 friends per poder assegurar entre paravolts molt allunyats. Animats fem de segons la via del costat "Biscuit and Gravy", 5.8 (5.b), que comparteix reunió. Els nostres companys de zona ens recomanen de fer "Wild in the Streaks", 5.7 (5.a) i tenen raó en que és molt disfrutona i ens permet fer de segons la del costat "Black Diamond", 5.9 (5.c) que és fineta fineta i ja ens comença a superar.

Acabem contents i animats per haver pogut escalar en aquest paratge increíble que crèiem impossible d'assolir amb el nostre nivell. Ara sabem que això només ha estat el principi i que hi haurem de tornar.

Emigrant WildernessEmigrant Wilderness es troba al nord de Yosemite, i per tant té característiques similars del park sense estar tant plè de gent. La sort és que en 3 hores i mitja s'arriba a peu de camí. Desgraciadament un error en la programació del nostre GPS ens fa equivocar-nos de pista i hem de deixar el cotxe a mitja pista (en molt mal estat) i caminar uns quants quilòmetres més de l'esperat. Però val la pena. El cap de setmana és esplèndid: sol, calor... i tenim 3 dies per perdre'ns en la muntanya!

L'aparcament està més amunt d'on anem i per tant el camí serà planer al principi i de baixada al final. Acamparem al costat d'un riu sec, que hauria tingut aigua uns messos abans. Així que a le Meri li queden de fer uns quants quilòmetres més per poder agafar aigua.

Aquest camí el feien les carrosses dels primers habitants de Califòrnia, sembla impossible que poguessin passar per aquí.

El paissatge és molt acollidor tot i que no tant espectacular com Yosemite. Trobem bastanta gent fent travessa, incloent dues families amb tres fills, un d'ells sembla tenir 4 anys. També hi ha molts cavalls (i molta caca de cavall), per lo que algunes parts del camí no són massa agradables. Ens fa gracia trobar diversos grups de gent fent travessa amb les bosses a sobre els cavalls (com els porters a l'Himalàia).

Les llagues de l'Artur ens faran tornar una mica més aviat del previst però ens queda el record d'una "dome" que hem de pujar i altres llacs als quals hem d'arribar.