Mt. Shasta (14179 ft, 4.322 m)

(Peak Climbing Section - Loma Prieta - Sierra Club)

El Mont Shasta és un dels volcans de la "Cascade Range" que travessa tota la costa oest dels USA. És un volcà espectacular que destaca per ser un pic solitari sense altres muntanyes altes tapant-lo a la vora. Es pot veure des de molt lluny. És, a més, el segon pic més alt de Califòrnia, després del Mont Whitney.

Nosaltres vam fer la ruta "west face", que passa al costat del Casaval Ridge.

Divendres vam sortir a les 5pm de la feina i a les 10 de la nit arrivàrem al campament que en que vam fer nit: Castle Crags. Està ja bastant a prop de Shasta i queda gairebé tocant a la Hwy 5, de manera que és una parada bastant perfecta. Com que ja plovia des de feia una bona estona i no volíem mullar la tenda vam decidir dormir a dins el cotxe adaptant la part del darrera.

A les 8 del matí del dissabte hem quedat a "Fith Season" al poble de Shasta, allà comprarem els permisos per fer el pic, $20 cada un. Després, pasarem pels Rangers a demanar el permís per dormir a la "wilderness", aquest és gratuit. Ens fan emportar una bossa especial per a recollir els nostres residus (no està permès deixar femta a la muntanya, només pipi). Ens diuen que ha nevat bastant en la última setmana i per això la nostra ruta és la més aconsellable. La ruta més popular té un cert perill d'allaus.

A les 10:30 del matí comencem a caminar des del "Bunny Hut Trailhead", a 1690m d'alçada. D'allà fins a la nostra zona d'acampada hi ha 6 quilòmetres i uns 670 metres de desnivell. La motxila ens pesa 17kgs i 13kgs a l'Artur i a mi respectivament. Fa bastant de vent però la sort és que en pujar una mica estem per sobre els núvols i ja podem veure la meravellosa vista del volcà.

En 3 hores arribem al que serà el nostre camp base. Hem d'acomodar el terreny amb la pala ja que estem sobre neu i podem plantar la tenda amb relativa comoditat. Fem un petit mur en direcció al vent i així la tenda queda bastant arrecerada. Tenim temps de dinar i fer una petita migdiada. Els rangers passen controlant el personal i ens demanen que els ensenyem els permisos i la bossa de residus. A aquests no se'ls escapa res. Després, haurem de desfer neu per al dia següent i dinem i anem a dormir ben d'hora.

El diumenge, a les 3:30 del matí ens llevem. Esmorzem, preparem la bossa de la pujada amb tota la roba d'abric possible, menjar pel camí i aigua. Els grampons ens els posem ja en començar a caminar. Hi ha gent del campament que ha surtit a les 2 de la matinada. ELs podem veure iluminant tota la via de pujada amb els frontals. Hi ha lluna plena, el cel està serà i el vent huracanat del dia anterior sembla haver amainat una mica. A les 4:30 del matí comencem a pujar. Trigarem 6 hores en fer la pujada. La neu és dura i tenim la sort que ja ens han fet traça les cordades anteriors. Adelantem alguns grups a mig camí, alguns van encordats i molt lents. Nosaltres som 11 i puje a una velocitat acceptable. El vent comença a fer-se més fort quan apareixem al primer coll. El fred és considerable, per sort al coll ens comença a tocar el sol per primer cop. A les 10:30 arribem al pic. Hi ha molta gent que ens ha aparegut quan ens acostavem a Misery Hill.

Després de quedar-nos uns 20 minuts al pic, i veient que els últims dels nostres companys ja han arribat, comencem a fer la baixada. Després del coll, la baixada la farem en "glisade" (=culenbajen), la qual serà de més de 1000 metres de desnivell. Així, en 2:45 minuts estarem ja de baixada al campament, recollirem, i cap al cotxe en una hora i mitja més.