Vacances als Alps: Parc Nacional dels Écrins
(Meri i Artur)

Vista dels Écrins cap al Mont Blanc (fons centre)

Dv 11-08-06
Sortida de Cardedeu a les 14:00. Arribada a Ailefroide a les 23:00. Plantar tenda i dormir. Estem a 11ºC.

Ds 12-08-06
Plou al matí. A la tarda practiquem escalada: 5 vies de totxo de III a V grau. Tot és granit. Practiquem l’adherència: placa que sembla totalment llisa i l’avanç depèn de la nostra confiança en els nostres peus de gat.

Dj 13-08-06
Via llarga: Snoopy. Abandonem després del segon llarg. 1º IV – 2º Vc. Fem 2 ràpels de baixada. Els Alps ens derroten per primera vegada. Segons les nostres ressenyes era la via llarga més assequible.

Dl 14-08-06

Matinada sobre els Pics del Pelvoux des del Refuge du Glacier Blanc

• 3:00 Ens llevem, recollim tenda i anem al punt de sortida de Pré de Mdme. Carle.
• 4:15 Sortida de Pré de Mdme. Carle (1.874m)
• 6:00 Refuge du Glacier Blanc (2.542m)
• 10:30 Pic du Glacier d’Arsine (3.364m)
• 14:00 Refuge du Glacier Blanc – Nit al refugi.

Hem fet 1.490m de pujada i 822 de baixada. Estem esgotats però molt contents. El camí l’hem perdut diverses vegades i ens hem arribat a encordar per pujar al cim. Sembla habitual haver de grimpar per fer cim en aquesta zona però el nostre cas és per pèrdua de la via normal i com sempre muntem una via nova, bastant aèria.

Dm 15-08-06

• 4:00 Ens llevem, esmorzem i recollim tot.
• 5:00 Refuge du Glacier Blanc (2.542m). Ens encordem per anar en glacera: arnés, cordinos, mosquetons de seguretat, 2 cargols de gel cada un, casc, piolet, grampons, corda i ens emboliquem amb gairebé tota la roba d’abric que portem.
• 11:00 Bréche de Lory (3.974m) – Fa un dia espectacular. Arribem massa tard a la bretxa i decidim no pujar la cresta de la Barre des Écrins. La Meri està totalment esgotada. Haurem de tornar amb més forces i més experiència. Els Alps ens derroten per segona vegada.
• 14:00 Peu del Refuge des Écrins (3.020m)
• 14:30 Refuge des Écrins (3.170m)

Encordament abans de trepitjar el glaciar

Hem fet 1.582m de pujada acumulats i 954 de baixada. Nit al refugi. Comença a nevar molt. Sabem del cert que el dia següent toca descans i baixada a Ailefroide.

Dc 16-08-06

Sortida del Refuge des Écrins després de nit tempestuosa (20 cm de neu)

• 7:00 Ens llevem i esmorzem. Segueix nevant. Decidim baixar el més ràpid possible per aprofitar la traça que han fet els del davant.
• 8:00 Refuge des Écrins (3.170m)
• 11:30 Pré de Mdme. Carle (1.874m). Hem baixat 1.296m. El dia comença a aclarir.
• 12:00 Ailefroide. Plantem tenda al càmping i decidim sortir a sopar de restaurant. Provem la típica Tartiflete. Estem a 12ºC.
  

Assecant tot el material (i nosaltres) al càmping

Dj 17-08-06

• 9:00 Ens llevem i comencem a esmorzar, plegar tenda, comprar les últimes coses... Sabem per la meteo que no podrem fer el mont Pelvoux ja que farà mal temps. Sabíem que això podia passar així que reduïm pes de metralla i pugem cap al refu per almenys no perdre la vista de la vall.
• 11:45 Sortim del càmping d’Ailefroide caminant (1.514m)
• 14:15 Refuge du Pelvoux (2.704m)
  El dia comença a empitjorar. Fem una passejada a la tarda per estirar les cames i veure per on sortir el matí següent. Ens trobem una marmota pel camí i un Isard, que ens miren de prop sense espantar-se. (hem pujat 1.190m)

Wàter a l'abisme

Estem sols al Refu!!! El cuiner es deu avorrir molt perquè ens fan un sopar de luxe que recordarem molt de temps. La nit també és de luxe amenitzada per un vent ensordidor (60-80 km/h) i pluja que té una gotera a l’habitació que estem. L’aposta més perillosa: anar al wàter que està fora del refugi penjat a dalt de tot del que sembla un abisme.

Dv 18-08-06

Refuge du Pelvoux

• 7:00 Ens llevem i amb l’esmorzar tenim: croissants calents!!!! El cel està tot ennuvolat però estem per sobre dels núvols.
• 8:15 Refuge du Pelvoux (2.704m). Ha nevat bastant per la nit i hem de fer traça en alguns llocs. Per sort continuem la major part del camí per sobre dels núvols.
• 10:30 Bréche de Sialuse (3.210m). La pujada inclou una escalada d’aprox. grau III amb neu, gel i aigua. Després de dos o tres intents trobem una via que es pot pujar. La baixada desgrimpant per roca mullada i llisa amb torrents per tot arreu és una mica delicada.
• 11:30 Refuge du Pelvoux
• 13:00 Creuament al refuge du Séle (1.993m)
• 14:25 Refuge du Séle (2.511m). La pujada al refu implica un pujada en cadenes en plan via ferrata que quan no portes pes i està sec no fa patir massa.

Caminet amb unes 10 cadenes al Refuge du Séle

Hem baixat 1.217m i hem pujat 1.024 acumulats. Avui és el nostre últim dia de pujades. La tarda torna a ser preciosa, la vista que tenim des del refu és espectacular i el sol escalfa. La nostra última nit en refugi la disfrutarem amb més gent, el refugi està mig buit però alguns grups amb guia s’atreviran al dia següent a fer algunes ascensions senzilles amb la meteo no massa bona.

Ds 19-08-06

Refuge du Séle

• 7:00 Ens llevem i esmorzem. Estem totalment envoltats de núvols i plovisqueja.
• 8:00 Sabem del cert que en algun moment se n’aniran i decidim sortir ja que desfarem camí que ja ens coneixem.
• 9:40 Ailefroide. Hem baixat 996m. Segueix plovent una mica. La baixada per les cadenes no ha estat tant ràpida perquè està tot molt moll.
  Fem un cafè amb un croissant calent i decidim tornar cap a Barna perquè el temps ja no millorarà. La tornada es converteix en 11 hores llargues on hi hem d’incloure dues caravanes que ens retarden més de dues hores i mitja.
  

El retorn - una prova de paciència

La meteo no ens ha estat massa favorable però hem pogut disfrutar i saber que haurem de tornar, més preparats, més forts, amb més experiència. Els Alps ens han ensenyat que tot el que havíem après ens els nostres cursos és necessari. Que la natura encara ens supera en tots els sentits, que tenim molt per aprendre i que hi ha molt per fer...

5 burros por Certascan
(Artur, Meri, Helen, Laura)



2 burros salen el sábado sobre las 8:45 de casa para ir a buscar 2 burros más, antes de salir de Barcelona sobre las 9:30. Después de breve pausa de repostar y desagüe en Bellcaire llegan los 4 sobre las 2:30 al punto donde hay que desmontar del carro por culpa de valla cerrada que no deja pasar. Resulta que este punto no está a 45 minutos andando del refugio, como indicado en la descripcion del mismo, sino a 3 horas y pico del cual, como indica un cartel. Entonces, después de repostar algo más, queda decidido que por el largo camino de regreso del día siguiente se deja la idea de la cresta y se adopta la idea de escalar la vía Agriol (250m, IV+) en la zona de la Tumbona. Así que cargan la metralla los 4 burros y se ponen en marcha en el camino más directo, evitando la largilla pista de tierra. Y marchan. Y marchan más. Y pasan 2 burros forasteros. Y marchan más. Y de repente se detienen en un valle cerrado por piedras al lado y agua delante. Así que, aquí, un burro no pasa. O eres pez y nadas pa´rriba, o eres burro, sacas GPS y mapa, y te enteras que estás 2 quadraditos más allá de donde había dado el giro el caminito al refugio. Así que se dan el giro también los 4 burros y buscan el camino correcto - iiiiaaaaaa.



Tras el camino así alargado llegan los 4 burros al refugio sobre las 9 de la tarde, donde se juntan para una charlita con el burro residente, un tal Comeesterillas Certascan.

Después de hacerse amigos con la fauna indigena, calientan los huesos e intestinos en el refugio con unas bebidas adecuadas. Dado a la hora ya avanzada se buscan un sitio plano a alguna distancia, fuera de vista y alcance de fauna local, montan su sitio de pernoctación, calientan sus papillas y se entregan al sueño bien ganado.

Viene la hora de los espíritus, y comienza el viento a golpear los sacos con gotas frias que cayen de las nubes espectrales. Allí los ves corriendo, 4 burros, mochi encima, saco en mano, frontal entre dientes, hacia el refugio, donde 2 se meten dentro y 2 se quedan en el porche dando compañía al burro residente. Pasan unas cuantas horas y unas cuantas gotas de agua alimentan los ríos y lagos, hasta que llega el tiempo de dejar atras esta hospitalidad y buscarse otro sitio para estirar las colchonetas y encima los lomos cansados. Se hace de día, ni caso, se hacen las 9 y todavía sin ganas detectables se extrayen de los sacos los 4 burros y deciden, tras ojeada al los 7 grados que marca el mercurio, que no es día para pegar las patas a la roca sombreada. Así que, tras otro calentamiento intestinal en el refugio, parten los 4 burros con su amiguito residente de Certascan y regresan a Barcelona, no sin dejar la una u otra traza de piel y sangre en las paredes de Coll de Nargó, a donde han llegado, como puede ser, por pura casualidad y falta de orientación ninguna - iiiiiaaaaa.