Red Rock Canyon National Conservation Area, Nevada


There are several red rock canyons, the one close to Las Vegas is the 5th most visited destination for rock climbers in the USA. We haven't climbed for about two years, but there are some friends there and we would like to see what they are doing and maybe try the rock again. 

Top Rope style

Level 10.10C

There are so many cars that all the parking spots are full, so we park on one side of the road. From the second parking area (calico II), our friends take us into a narrow canyon were we find more than 10 groups climbing "top-rope" style. Levels are from 10.7 to >10.10D and our friends are opening routes up to 10.10D. The routes are bolted and have solid ancors at the top. The rock here is redish sandstone. 

Artur and I try a 10.7. How good it is to feel the rock again on my hands! I am surprised of myself to be able to reach the top of my route, although I finish completely exhausted. Soon after that is gets too dark to keep climbing. 

We camp in the first-come first-served red rock canyon campground. There are still spot during the night, although it is almost full. There is water, but only pit toilets. The campsites have a big table covered by a sunroof, which may be great in summer. The night is very cold, below 0C, but there is no wind. The moon is appearing now as a thin crescent over the horizon.

Turtlehead Peak trail

The next morning, we hike up Turtlehead Peak, the highest of the park. We park at Sandstone Quarry parking lot. The hike is just 4 miles one way. It is flat the first half, and steep up the second half. The trail keeps dividing itself so that the mountain is full of trails with no clear direction. Lucklily, the Turtlehead peak is clear and we just hike in its general direction. One can't get lost there. 
In 1hour 20 min we reach the summit. It is after nine in the morning and we are alone when we get there. For 45 minutes we are enjoying the incredible view of Las Vegas and its casinos and the red rock mountains that surround us.


We arrive back at the car at noon, and it takes us a 14 hours drive to get home. Was it worth it? Yes, of course.

4 Tarantulas, 4 snakes and a lot of thinking
Joseph D. Grant State Park

My grandmother passed away last Wednesday and we decided to walk in her remembrance. Most of my family were walking at the other side of the world, from Collcerola to Valldoreig, so Artur and I made our little walk in the surroundings of Silicon valley. 
It was a sunny day that certainly would have pleased my grandmother. 
The last few days I have thought so much about her advices about so many things that I dedicate this walk to her words of wisdom.


While Artur and I walked talking about the meaning of life, some snakes and some tarantulas passed in front of us, just in the middle of our trail. I am wondering: why today? Is it a reminder that life is so little? That any day any of us can go?

May nature give us her blessings and let us wander on her trails for as long as possible.

Point Reyes National Seashore
(Artur i Meri)

Point Reyes está justo al norte de San Francisco. A la izquierda de la falla que dejó el famoso terremoto de San Francisco de 1906. Toca al mar con una de las reservas marinas más importante de estados unidos. Por lo que se deberían ver delfines, ballenas, tiburones, etc...
Nuestra ruta ha sido: primero buscar si aun quedan permisos para dormir en el parque (uf! cogemos el último que quedaba). Después bajamos hasta Bolinas y aparcamos en Palomarin. El día es agradable y mucha gente ha pensado lo mismo así que el aparcamiento está a tope.
Andamos hasta nuestro destino, Wildcat Campground, que es un campamento al lado de la costa, con playa incluida. El camino es agradable y en dos horas llegamos a nuestro destino. Tenemos compañía en el campamento pero los vecinos todos parecen bastante tranquilos.
Comemos y dormimos la siesta en la playa. Vemos sorprendidos que en la arena hay un cadáver de ballena.
Veremos ponerse el sol en el mar, precioso, mientras el día sigue tranquilo. Un ciervo nos mira de lejos, otro se esconde en los arbustos. Esto es paz.
Por la noche hace más frío, el cielo está estrellado sin una sola nube, la luna parece nuestra bombilla, el viento para y la cena caliente se agradece.
El domingo haremos una ruta más larga, nos llevará 10 millas ( 16 km) dirigirnos a Glen Campground, subir a la cresta de las colinas y bajar otra vez hasta el aparcamiento. El día es fenomenal, hace un sol espléndido.

Big Basin Redwoods State Park, Santa Clara County, CA, USA
(Artur & Meri)

Després d'un estrés considerable que ha durat uns mesos ens prenem un dia lliure per comencar a investigar la zona que ens envolta. Així que anem al Big Basin Redwoods State Park. La primera sorpresa és que comencem a descobrir que aquí s'ha de pagar a tot arreu. Els permisos per als parcs naturals no són vàlids per als "state park" ni per les platges "state beach" ni per als parcs comarcals "county park" per lo que comencem a descobrir que aquí qui no té diners poca cosa pot veure. Això sí, ho tenen tot molt ben cuidat. Hi ha informació i serveis a tot arreu, zones de picnic, zones d'acampada (que òbviament has de tornar a pagar), aigua potable, etc...

El parc, com diu el seu nom, està dedicat principalment als redwoods, arbres gegantins que ja vam veure a Seattle però més petitons. Són els més alts que existeixen, però no els més vells ni els més voluminosos (en això els guanyen per molt els sequoies).

Per manca de temps fem un camí que ens durà a un petit pic en el que podrem veure com s'allarga el parc fins al pacífic.

També veiem una cosa que serà la tònica habitual. En tots els parcs et donen mapes amb caminets perfectament marcats per caminar. Els camins tenen indicació de milles i temps. Els temps que indiquen sempre són molt amplis. Nosaltres creiem que és més per families que van amb nens. Per tant quan posa que es triga 5 hores potser es pot fer amb 3 al nostre pas com ha sigut aquest cas.
També veiem que en el moment en que tállunyes 3-4 km del pàrquing la gent va desapareixent. I el que et pensàves que era un parc saturat de gent es converteix en un lloc molt agradable i tranquil. I és que als americans els agrada molt caminar, però poca distància.

Olympic National Park, WA, USA
(Artur & Meri)

El parc és tan enorme que tornem a quedar-nos amb les ganes. Tot el que podríem fer si tinguesim més temps i no podem fer en dos dies. Així que tornem a explorar els miradors, flora i fauna, i aquest cop ens apropem a les platjes d'aquest parc natural de la zona oest de l'estat de Washington, que gairebé toca al canadà.

La muntanya més alta serà el Mt. Olympus (2428m) que queda gairebé al mig del parc, fent impossible la seva aproximació sense tenir uns dos o tres dies sencers. L'`area d'aquest parc fa 3734 km2 (26 vegades més gran que el Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici!!!).

En les zones humides, més baixes del parc ens trobem els primers arbres gegants que veurem a USA: els Redwoods. Ara ens pensem que són enormes i no parem de fotografiar-los. Dos mesos més tard canviarem una mica d'opinió.

Mt. Rainier National Park, Seattle, WA, USA
(Artur & Meri)

Mount Rainier és el segon pic més alt d'Estats Units 14,410 feet (4,392 m). La seva prominencia topogràfica és més gran que el K2, ja que s'eleva 4026 metres de cop. Savíem que no estavem preparats per fer-lo en aquest moment però vam anar a fer un viatge de prospecció. És un volcà que es creu que pot tornar a fer erupció en qualsevol moment.
La visió del parc i de la muntanya és espectacular.

Estem a 28C, per ells l'ona de calor més gran en els últims 30 anys (de Maig) . Perrò per molta calor que faci la neu arriba a més d'un metre en el centre de visitants. Allí també podem veure un llop, que, com molts animals salvatges dels parcs naturals, no ens té massa por.

La caminada que farem serà d'un dia, arrivant a un mirador que ens ensenya el Mt. Rainier des d'una altra perspectiva i ens permet tornar-nos a trobar amb el món salvatge.

Ens quedarà la idea de tornar amb més temps (mínim 3 dies) i més material d'alpinisme hivernal (tenda, grampons, cordes, arnés, etc...)

Rote Wand, Àustria
(Artur & Meri)

A setmana Santa a Àustria encara fa fred. No teníem ni equipament ni molt de temps així que vam decidir fer aquest petit trajecte per les muntanyes baixes del nord de Graz.

A l'estiu es pot fer un camí a través de les parets tipus via ferrata. Encara era aviat i el camí estava tancat però vampoder fer una circular prou bonica, arribant a dos refugis de mitja alçada. Ben preparats per l'època de neu. Sembla que aquí es deu fer esquí de fons i raquetes.

Ens trobem que en la paret anomendada "Rote Wand"( el mur vermell) hi ha penjats uns quants escaladors. Si ens fixem més veiem fins a 5 cordades que fan via llarga. Estàn a més d'una hora d'aproximació dels pàrquings. Les vies semblen de graus 5-6b, però no estem prou aprop per verificar-ho. S'haurà d'investigar l'any que ve.