Últim cap de setmana curs d'escalada avançat

El dissabte marxàvem a Vilanova de Meià per fer "artifo". Paràvem al forn dels croissants més grans del món a Artesa de Segre per preparar les forces. Us el recomano a tothom.
Vam tenir la sort de tenir el Nando de professor, realment un crac de l'educació esportiva i sens dubte el millor professor del CEC que jo he tingut.
Després d'emocianor-nos recordant vells temps (amb mi el meu primer curs d'escalada i amb l'Artur l'estada formativa als Ecrins) vam fer dos totxets per demostrar-li que saví­em pujar V+ de primers tots dos.
Deprés passàvem a fer un 7b de primers en artifo: dos pedals, fifi i força de cames. Maquí­ssim, xulo, agrait, divertit i una mica cansat fins que no li agafes el truquillo.
Contents d'haver triomfat passàvem la nit fent un bivac als prats que envolten l'ermita de Vilanova de Meià que també recomano a tothom.


Diumenge: final de curs i comprovació de que hem assolit tots els coneixements. Fem la via Lleida, clàssica de 225m de la "Roca dels Arcs" de : IV+, V+,V+,6b, V+, IV+, III, semiequipada amb algun paravolt i alguns pitons a mitja via. Sort del Nando que ens va fer de primers tots els cinquens i el 6 perquè els V de via llarga no tenen res a veure amb els V de totxo.
Arrivàvem amb pluja inclosa a l'últim llarg després de 5 hores.
Conclusions del curs: S'ha d'estar molt preparat i tenir rodatge tant en via llarga com en totxo fins a 6a per aprofitar bé el curs, però si tens un profe bò hi ha parts que es poden solucionar.
Saber equipar i artifo ens treu molt de pes psicològic de sobre. Quan anem a fer crestes i ascensions i ens trobem trossos difí­cils o perillosos podrem sortir-nos-en amb més seguretat.

Curs avançat d'escalada

1er cap de setmana

Un dels requisits del curs era que et recomanàven que tinguessis grau V. Doncs bé la primera via que ens fèien fer era un 6a. Vam practicar equipar vies, fer V de primers sempre i muntar una R en mitja via amb material d'equipament (friends, tascons, ...).
Vam fer un taller de caigudes en un 6c i remuntar una via 7a per la corda. També desgrimpar i altres "truquillus" diversos. Acabàvem esgotats però contents d'haver après una mica de tot.

2on cap de setmana

Haví­em de fer via llarga equipada però com a tots els cursos del CEC sempre hi ha coses que senzillament no van.
Vaig haver de fer via llarga amb una persona que pesava 80% més que jo i que precisament el director del curs havi­a dit que no s'hauria de fer mai una pràctica així­. Vaig estar tremolant els primers dos llargs fins que vaig començar a calmar-me. Mentrestant les altres dues cordades (som 6 alumnes) disfrutàven de la via i aprenient un munt de coses.
El diumenge tot va canviar i vam posar-nos a fer una via de V+,V+, 6a, 6c semiequipada amb 6a obligat que òbviament vam haver d'abandonar a mitja via. Per sort vam descobrir noves tècniques: fer servir el braç sencer d'empotrador, els estreps i la fifi. Equipar i fiar-se per penjar-s'hi, etc... Vam acabar amb moltes rascades i molt bruts ja que la via s'anava desintegrant conforme pujàvem, però així és la muntanya.

L'aventura conti­núa, el proper cap de setmana és el darrer. Toca fer sostres amb estreps, ens en sortirem?

Dôme de Neige des Écrins (4015 m)
Artur en una estada formativa de la escuela del CEC


Pusimos campo base en el camping de Ailefroide


para la organización inicial de las cosas, y nos fuimos hacia arriba después para pasar 4 días en el Glacier Blanc, entre el Refuge du Glacier Blanc y Refuge des Écrins.
Aparte de practicas en glaciar


y la subida al Dôme de Neige des Écrins


que era la razon de la estada formativa, también fuimos a hacer una crestita al Montagne des Agneaux.

Curso de Alpinismo Invernal Avanzado - tercer fin de semanas de practicas
Tipica escalada española:
Mientras que unos estan trabajando ...

... durisimo ...

... los otros estan mirando! :-)

Aquest cap de setmana no ens llevàvem tan aviat com d’altres. Anàvem a Ulldeter i sortíem a les set i quart del matí de Fabra i Puig. Després de la parada de rigor al fer un cafè vam arribar on surt el camí del refugi i començàvem a caminar cap a les 10: 30 del matí. Arribàvem en 20 minuts a peu de via. Vam estar practicant equipament de vies, reunions equipant-les, dry-tooling (escalada en roca amb piolets)i escalada artificial (amb estreps). Quan el fred, la neu i el vent ens va fer desistir de seguir ja eren les 3 del migdia i ja podíem donar-nos per satisfets. Al refu vam repassar nusos i ens van fer una explicació molt bona de tipus de ressenyes i la seva interpretació, numeració de vies i diferencia segons tipus d’ascensió i país, codificació i dibuixos del que ens podem trobar, etc... Ens vam animar veient que ja hi ha uns quants corredors del Gra de Fajol que ja podem fer amb el nostre nivell i el material que tenim actualment.
Volíem fer un bivac guapu a la neu amb vent, fred i nevant però per majoria absoluta vam decidir baixar a dormir a barna i continuar el dia següent escalant al Garraf.
Així que el dissabte fins a les deu no ens trobàvem en l’aparcament de Port Ginesta i començàvem poc després a escalar. Vam pujar de primers equipant vies de IV+ i V+ i després vam fer pràctica de remuntar cordes amb un muntatge tipus “polipasto” (amb reverso com si asseguréssim de segon i prússic per fer polea). Va estar plovisquejant tot el matí així que al final al migdia decidim anar cap a casa i deixar el curs per acabat.
La conclusió que ens queda és que ha sigut curt i amb poques novetats, tot i així molt contents perquè hem repassat conceptes que ara ens han quedat molt més clars i hem sortit amb el convenciment que ara sí que som autèntics alpinistes i ja només ens queda practicar, practicar i practicar... Els propers caps de setmana se’ns plantegen plens de ganes i de curiositat per començar a fer coses noves, nous camins, ascensions que fins ara no ens atrevíem, mirar la muntanya amb una altra perspectiva, sabent que la respectem i que cada cop estem més a prop d’ella. Ens queden moltes sortides de sol caminant carregats amb una somriure a la cara i molts paisatges que ara desconeixíem i els vèiem molt llunyans.

Curso de Alpinismo Invernal Avanzado - segundo fin de semana de prácticas

Dissabte:
Pedraforca: Escalada en gel. Anàvem una mica espantades, al menys la Montse i jo, perquè això del gel semblava molt perillós i difí­cil de controlar. Però l’escalada va resultar ser molt xula i vam al·lucinar. El pitjor va ser el fred perquè les cascades de gel estan en llocs d’ombra i encara que fes un dia espectacular el sol no ens va tocar en cap moment.
Nit a Estanà : Pugem a Estanà del Cadí­ i haví­em de fer un bivac però estava nevant una mica, així­ que vam dormir en un galliner del poble que tenia matalassos i estava brutet però era acceptable i la majoria no vam passar fred.



I diumenge... el Canal de l’Ordiguer al Cadí.
Ens llevem a les 4 del matí­ per sortir en teoria a les 4:50 però a la pràctica aprox. una hora més tard perquè un monitor es va quedar adormit (i no ho veiem fins les 5:30 del matí). Fem unes 3 hores d’aproximació en pujada i part durant la nit fins a peu de via. Allà ens separem en 4 grups. La Montse practica amb el seu grup la cordada en potència, l’Óscar, l’Artur i jo fem una cordada en que practiquem escalada mixta (amb piolets tècnics: roca-neu-gel) fem reunions en neu (estaca) i empotradors i friends a la roca. Practiquem l’ensamble i rapelem per baixar perquè s’està acumulant la neu i es comença a veure risc d’allaus. Neva des de gairebé que s’ha fet clar i el fred el notem de seguida que parem una mica. Finalment baixem i a les 3 del migdia ens prenem un cafetó al poble per després anar baixant cap a barna.


L’anècdota del cap de setmana: La nova CALIFORNIA d’Osmon!!!!! L’heu de veure, és al·lucinant.