Red Rock Canyon National Conservation Area, Nevada


There are several red rock canyons, the one close to Las Vegas is the 5th most visited destination for rock climbers in the USA. We haven't climbed for about two years, but there are some friends there and we would like to see what they are doing and maybe try the rock again. 

Top Rope style

Level 10.10C

There are so many cars that all the parking spots are full, so we park on one side of the road. From the second parking area (calico II), our friends take us into a narrow canyon were we find more than 10 groups climbing "top-rope" style. Levels are from 10.7 to >10.10D and our friends are opening routes up to 10.10D. The routes are bolted and have solid ancors at the top. The rock here is redish sandstone. 

Artur and I try a 10.7. How good it is to feel the rock again on my hands! I am surprised of myself to be able to reach the top of my route, although I finish completely exhausted. Soon after that is gets too dark to keep climbing. 

We camp in the first-come first-served red rock canyon campground. There are still spot during the night, although it is almost full. There is water, but only pit toilets. The campsites have a big table covered by a sunroof, which may be great in summer. The night is very cold, below 0C, but there is no wind. The moon is appearing now as a thin crescent over the horizon.

Turtlehead Peak trail

The next morning, we hike up Turtlehead Peak, the highest of the park. We park at Sandstone Quarry parking lot. The hike is just 4 miles one way. It is flat the first half, and steep up the second half. The trail keeps dividing itself so that the mountain is full of trails with no clear direction. Lucklily, the Turtlehead peak is clear and we just hike in its general direction. One can't get lost there. 
In 1hour 20 min we reach the summit. It is after nine in the morning and we are alone when we get there. For 45 minutes we are enjoying the incredible view of Las Vegas and its casinos and the red rock mountains that surround us.


We arrive back at the car at noon, and it takes us a 14 hours drive to get home. Was it worth it? Yes, of course.

Tuolumne Meadows, Yosemite National Park, CA, USA
(Cordada Rapel)

Tornem a Tuolumne amb la idea de tocar roca. Cathedral peak ens impressiona. Veiem més de 10 persones escalant i ens animem: ho aconseguirem fer algun dia nosaltres mateixos?

Mentre somniem aprofitem per fer un petit viatge d'expedició de la zona al voltant de la catedral. Ens sorprenem de veure que es pot caminar camp a través fàcilment ja que el bosc és bastant clar. Ens endinsem animats fins al Budd Lake i pugem fins als Echo Peaks (10960ft=3.341m) amb glacera, corredor de gel i grimpada de quart grau inclosos. Veiem una zona de Yosemite que encara no havíem vist mai. Moltes crestes que hem de provar.

Ens recordem contínuament del Javi, li haurem d'enviar una foto d'aquestes crestes espectaculars, i que es rigui de la cresta de Salenques a l'Aneto!

Ens animem tant que se'ns fa fosc i arribem de nit al campament. Pel camí ens trobem amb algunes escletxes que se'ns faran difícils de superar. Però poquet a poquet, rodejats d'óssos i altres bèsties anem trobant el nostre camí de tornada.

El cel és clar, els estels brillen amb força ja que la lluna encara no ha sortit, i la temperatura ja s'està acostant als zero graus...

El matí següent tenim clar que volem tornar a escalar. La idea és fer la via "Hermaphrodite Flake", a la zona d'"Stately Pleasure Dome". En teoría és un 5.4 que hem d'equipar totalment, inclosa la primera reunió, excepte al ràpel que hi ha a la segona reunió. Només tenim 4 friends i molts i molts tascons. Davant nostre ens passa un noi que sembla volar per la via i només posa un friend en tot el camí, ens animem. Però quan nosaltres provem la pujada resulta molt més difícil de l'esperat, estem desentrenats i equipar a mitja via amb els peus relliscant (depenem de l'adhesió) no serà tant fàcil. L'Artur farà de primer el primer llarg i muntarà la primera reunió totalment desequipada. Jo faré el segon llarg que serà "very fun!!"com diuen tots: una xemeneia relliscosa sense masses possibilitats d'equipar. Per sort, és curta. No sabem com hem entrat pel forat ni com hem pujat per dins de la flake (la xemeneia) però al sortir tenim clar que hem d'abandonar. Fem un ràpel una mica angoixant ja que la corda s'enganxa a mig camí i estem pendolant, i finalment arribem a baix i respirem a fons. Ens mereixem un descans...

Tuolumne Meadows, Yosemite National Park

Tuolumne ens ha quedat oblidat aquest any i estan a punt de tancar els principals accessos aviat. Així que fem el cor fort per fer les que creiem que són cinc hores de camí i tornem a agafar les cordes i la ferralla. La nostra intenció és ecalar per primera vegada les parets de granit més famoses del món. Ho aconseguirem?

El cap de setmana ha de fer calor. Ens enduem per primera vegada el fanalet i la cuineta que ens va donar el Xavi Llanos i acampem en el campament més popular. Per sort hi ha places per tothom ja que aquí no hi vé tanta gent com a la vall. Trobem moltes cordes i ferralla en altres places d'acampada, això s'anima. La tarda del dissabte farem una petita ruta fins al Elisabeth Lake. Pujem a fer alçada fins a 3140metres per poder dormir millor al campament. La tenda està plantada a 2600 metres d'alçada i tenim una mica de mal de cap.

El diumenge preparem tot l'equipament i ens dirigim a buscar les vies. Com habitualment trobar l'inici de via serà la feina més àrdua. Ens intenten ajudar i aconseguim trobar les vies gairebé per sort i perquè hi havia gent pujant-les en el precís instant que passavem per davant i vam poder preguntar. Les vies que volem fer són de la zona "Bunny slopes", les més fàcils de parc i que encara tenen equipament (paravolts), tot i que poquets i alguns bastant allunyats. Pujem la "Hot Crossed Buns", 5.6 (4+) que té 5 paravolts i necessita de 2 friends per poder assegurar entre paravolts molt allunyats. Animats fem de segons la via del costat "Biscuit and Gravy", 5.8 (5.b), que comparteix reunió. Els nostres companys de zona ens recomanen de fer "Wild in the Streaks", 5.7 (5.a) i tenen raó en que és molt disfrutona i ens permet fer de segons la del costat "Black Diamond", 5.9 (5.c) que és fineta fineta i ja ens comença a superar.

Acabem contents i animats per haver pogut escalar en aquest paratge increíble que crèiem impossible d'assolir amb el nostre nivell. Ara sabem que això només ha estat el principi i que hi haurem de tornar.

Pinnacles National Monument
(Artur i Meri)

Aquest cap de setmana no volíem passar molt de fred així que vam decidir anar cap al sud. També havíem sentit que a Pinnacles s'hi podia escalar, és a dir, que a més de poder-s'hi escalar s'afegia que hi havia vies fàcils i que fins i tot algunes estaven assegurades amb parabolts. Així que vam agafar tot el material d'escalada, exceptuant els pitons i el martell, i ens vam dirigir cap a Pinnacles.
Per sort, només hi ha dues hores de camí des de casa nostra fins a Pinnacles, així que ni tan sols vam haver de matinar.
Abans d'entrar al parc vam entrar al campament i ens hi vam registrar, vam plantar tenda i vam deixar deixar una mica de pes. En entrar al parc ens van avisar que els aparcaments més habituals ja estaven plens. Per sort al que volíem anar nosaltres encara hi cabia un cotxe. Començàvem a caminar que ja passaven la 1 del migdia. Des del "Old Pinnacles Trailhead Parking" vam pujar cap a Balconies on vam passar per una cova generada fa anys de les pedres caigudes de les muntanyes.
Ens trobem en una zona de conglomerat, semblant a la roca de Montserrat. Les formes que veiem s'han creat a partir d'un antic volcà que s'ha anat disgregant. La roca es desfà amb facilitat. Arribem ben aviat a l'altra banda del parc i comencem la pujada fins als High Peaks (que només tenen 829m però és el més alta que envolta aquests paratges. Aquí les formes dels pics encara s'assemblen més a Montserrat. veiem algun parabolt perdut en algunes zones, mai una via complerta, i algun d'ells molt vell i rovellat. A dalt decidim parar a dinar i observar una mica el paisatge. Després baixem cap a l'aparcament altra vegada. Haurem fet una volta d'uns 13 km amb un desnivell d'uns 400m.
Un dia curt i agradable.
a la nit no farà tant de fred com altres vegades però ens plourà una bona estona, així que acabarem la jornada fent-nos una infusió calenta dins la tenda i llegint a la llum d'un frontal.

L'endemà hem llegit que estarem a 30C, però al matí està tot mullat i no passem dels 15. Haurem d'esperar bastanta estona fins que la tenda s'assequi una mica abans de plegar-la. Agafem 4 litres d'aigua i el material d'escalada i ens dirigim cap a la zona d'esportiva del parc. Al centre de visitants ens informen d'on són les vies fàcils amb reunions equipades. Tot està bastant a prop, així que en mitja hora ens plantem davant el "The Camel", on començarem per el que ens han dit que és un 5.3 (III) però probablement és un 5.5-5.6 (IV-IV+) pel ressalt que té a la última part.
Després ens animem a fer el 5.8 del costat (V+). Com que tenim reunió els fem diverses vegades per entrenar les diverses maneres de pujar-la.
Les vies comencen a omplir-se de gent i comença a haver-hi cua per la nostra via així que marxem. Ara tota la zona d'escalada fàcil està plena de gent. Hem estat xerrant amb tres companys de via americans i alemanys que ens comenten lo difícil que és escalar amb conglomerat, al contrari que el granit. Aquí, diuen, has de posar algun parabolt perquè sinó és impossible pujar sense arriscar-se, la pedra es desfà! És curiós veure les seves maneres d'assegurar, les seves bagues. No usen reverso però saben que existeix. Ens quedem sorpresos de lo bé que pugen la via, especialment perquè creim que superen els 50 anys d'edat. Esperem que nosaltres puguem pujar així de bé quan tinguem la seva edat.
I el dia s'acaba passant per una altra cova, més llarga, més fosca i més estreta. Més emocionant.
I cap a casa, que ens espera una Apfelstrudel que encara hem de cuinar. hem de celebrar que fa 4 mesos que estem aquí!

Rote Wand, Àustria
(Artur & Meri)

A setmana Santa a Àustria encara fa fred. No teníem ni equipament ni molt de temps així que vam decidir fer aquest petit trajecte per les muntanyes baixes del nord de Graz.

A l'estiu es pot fer un camí a través de les parets tipus via ferrata. Encara era aviat i el camí estava tancat però vampoder fer una circular prou bonica, arribant a dos refugis de mitja alçada. Ben preparats per l'època de neu. Sembla que aquí es deu fer esquí de fons i raquetes.

Ens trobem que en la paret anomendada "Rote Wand"( el mur vermell) hi ha penjats uns quants escaladors. Si ens fixem més veiem fins a 5 cordades que fan via llarga. Estàn a més d'una hora d'aproximació dels pàrquings. Les vies semblen de graus 5-6b, però no estem prou aprop per verificar-ho. S'haurà d'investigar l'any que ve.

Riglos
(Meri, Artur, Helen, Ana, Dani, Christelle, Carlos, Ion)

Últim cap de setmana curs d'escalada avançat

El dissabte marxàvem a Vilanova de Meià per fer "artifo". Paràvem al forn dels croissants més grans del món a Artesa de Segre per preparar les forces. Us el recomano a tothom.
Vam tenir la sort de tenir el Nando de professor, realment un crac de l'educació esportiva i sens dubte el millor professor del CEC que jo he tingut.
Després d'emocianor-nos recordant vells temps (amb mi el meu primer curs d'escalada i amb l'Artur l'estada formativa als Ecrins) vam fer dos totxets per demostrar-li que saví­em pujar V+ de primers tots dos.
Deprés passàvem a fer un 7b de primers en artifo: dos pedals, fifi i força de cames. Maquí­ssim, xulo, agrait, divertit i una mica cansat fins que no li agafes el truquillo.
Contents d'haver triomfat passàvem la nit fent un bivac als prats que envolten l'ermita de Vilanova de Meià que també recomano a tothom.


Diumenge: final de curs i comprovació de que hem assolit tots els coneixements. Fem la via Lleida, clàssica de 225m de la "Roca dels Arcs" de : IV+, V+,V+,6b, V+, IV+, III, semiequipada amb algun paravolt i alguns pitons a mitja via. Sort del Nando que ens va fer de primers tots els cinquens i el 6 perquè els V de via llarga no tenen res a veure amb els V de totxo.
Arrivàvem amb pluja inclosa a l'últim llarg després de 5 hores.
Conclusions del curs: S'ha d'estar molt preparat i tenir rodatge tant en via llarga com en totxo fins a 6a per aprofitar bé el curs, però si tens un profe bò hi ha parts que es poden solucionar.
Saber equipar i artifo ens treu molt de pes psicològic de sobre. Quan anem a fer crestes i ascensions i ens trobem trossos difí­cils o perillosos podrem sortir-nos-en amb més seguretat.

Curs avançat d'escalada

1er cap de setmana

Un dels requisits del curs era que et recomanàven que tinguessis grau V. Doncs bé la primera via que ens fèien fer era un 6a. Vam practicar equipar vies, fer V de primers sempre i muntar una R en mitja via amb material d'equipament (friends, tascons, ...).
Vam fer un taller de caigudes en un 6c i remuntar una via 7a per la corda. També desgrimpar i altres "truquillus" diversos. Acabàvem esgotats però contents d'haver après una mica de tot.

2on cap de setmana

Haví­em de fer via llarga equipada però com a tots els cursos del CEC sempre hi ha coses que senzillament no van.
Vaig haver de fer via llarga amb una persona que pesava 80% més que jo i que precisament el director del curs havi­a dit que no s'hauria de fer mai una pràctica així­. Vaig estar tremolant els primers dos llargs fins que vaig començar a calmar-me. Mentrestant les altres dues cordades (som 6 alumnes) disfrutàven de la via i aprenient un munt de coses.
El diumenge tot va canviar i vam posar-nos a fer una via de V+,V+, 6a, 6c semiequipada amb 6a obligat que òbviament vam haver d'abandonar a mitja via. Per sort vam descobrir noves tècniques: fer servir el braç sencer d'empotrador, els estreps i la fifi. Equipar i fiar-se per penjar-s'hi, etc... Vam acabar amb moltes rascades i molt bruts ja que la via s'anava desintegrant conforme pujàvem, però així és la muntanya.

L'aventura conti­núa, el proper cap de setmana és el darrer. Toca fer sostres amb estreps, ens en sortirem?

Escalada en Montserrat - El Elefante
(con Christelle, Carlos, Jon, Ana, Javi y Jan)

Gran reunión de los de Madrid, Bilbao, y Barcelona para un fin de semana de escalada en Montserrat, interumpido por cena de ***** en casa Helen.

El elefante (que incluso yo lo veo)

Carlos, Ana, y Christell subiende "the wall" (pata trasera izquierda)

Escalada en Els Ports
(Meri y Artur)

Fuimos a la zona de Horta de San Juan - els Estrets, que tiene bastantes sectores de vía larga y algunos tochos. El sábado nos dirigimos a un sector en que estuvimos con Javi el año pasado.

Vía Picasso Miró Les Tapies (V+) - una cordada saliendo de la R1

Después de sacar la comida de las mochis y guardarla en nuestros estómagos al pie de la vía Picasso Miró Les Tapies nos animamos y hacemos los cinco largos (IV, V+, IV, IV, III) en unas tres horas. Y cada vez que arranco en un conglomerado que es típico para la zona, me c*go en todo hasta empiezo a coger un poco de confianza en las piedrecitas salientes de las hay que fiarse para subir. Después de la bajada - el último trozo en cuerda fija en una canal de forma V que es muy "encogedor" empotrándote hasta los dedos de los pies - nos dirigimos al sector de els Estrets que proporciona varios tochos de III a 6a y nos frustramos un poco en una vía de Vº bien sobada que no conseguimos a subir sin hacer artificial. Menos mal que el V+ en la vía larga tenía mejor roca.

Vivaqueamos en el bosque al final de una vía muerta cerca del final de la pista, después de una excursión rápida al pueblo para comprar los ingredientes para una buena clarita que nos tomamos con la cena. Se nos están comiendo los mosquitos allí. A mi me dejan después de bañarme en crema anitbicho, pero Meri no encuentra paz durante toda la noche. Además se preocupa de los animales feroces del bosque que amenazan de atacarnos en cualquier momento. Resulta, como queda clara por la mañana en luz de día, que eran un par de ardillas asesinos jugando en los arboles :-)

Artur colgado en una vía sin nombre
en el sector L'Espill

El domingo nos dirigimos al sector L'Espill con algunas vías de uno a tres largos de grado IV a 6b. Estamos solos todo el día allí y agotamos el sector - aparte de una vía de 6b que no podemos equipar desde arriba las hacemos todas, incluso una de 6a que me sale bien (de segundo) y sin hacer trampas. Salimos también los dos agotados al final del día.

No nos damos cuenta, hasta que estamos de regreso a casa, de que el resto de los Ports ya está totalmente tapado con los picos decapareciendo en las nubes. Nuestra zona quedaba soleado todo el día - que suerte!

Vilanova de Meià
(Artur i Meri)


Aquest cap de setmana la cordada rapel ens hem anat a Vilanova de Meià.
El dissabte provàvem la zona del "Contrafort de la Roca dels Arcs" i fèiem del sector Mika: "Xiruqueira" (1º IV+, 2º V -), via 29 de segons (6a), via 33 + L2 de la "Boby Gam" (1º IV, 2º V+); i del sector ECAM: "La española cuando besa" (V).
Fèiem un bivac a la Font de la Figuera amenitzat la meitat de la nit per un grup d'escaladors cridaners i borratjos i sota un arbre que ens atacava tirant-nos aglans tota la nit.
Diumenge anàvem al sector ECAM per acabar amb les assequibles: "Un poco de pasta basta" (IV+), "Llavis humits" (V-), "Terra de tots" (V) i "El esquiador cabezón" (1º V, 2º V) d'una tirada. Després del dinar i una petita migdiada ens animàvem a equipar i per fer-ho canviàvem de zona i anàvem a "La escuela". Després de passar-nos més de mitja hora buscant les víes i encara sense saber si les havíem trobat decidíem provar un III grau equipant. Aquí la Meri descobria sentir-se totalment idiota en una via "cutre salsitxera" i ridícula que es podia fer caminant i de la qual es van quedar penjades dues cintes que va pujar l'Artur a buscar amb botes de muntanya i sense assegurar. També quèia un friend a mitja baixada que per sort no vam perdre.

Conclusió: zona bestial, bonica, amb moltíssimes vies per practicar. Hi havia bastanta gent però no vam haver de fer cua en cap situació ja que sempre hi havia alguna via lliure. Per dormir recomanem allunyar-se una mica de les zones d'escaladors perquè no és la primera vegada que ens trobem amb juergues nocturnes no massa agradables.

Ens vam oblidar la càmara així que no hi ha fotos ;-(

Cap de setmana del 24-25 de Juny
Montserrat vista per madrilenys
El dissabte pujem a gorros per poder practicar al gorro Frigi via llarga maca. Fa molta calor. Anna, Christelle i Carlos comencen a fer la via 16 però més amunt es lien canviant de via. Resultat: 6 hores de pujada i molta adrenalina. L'Artur i jo pujen la Carles, aconseguim superar un V+ amb dificultats i arribem a dalt de tot del gorra amb bastanta companyia. El paissatge és espectacular. Fa un dia preciós.
Arrivem als cotxes a les 10 del vespre, cansats i amb gana. L'endemà haurem de fer quelcom més curt si volem que la Christelle i el Carlos puguin agafar el tren de tornada a Madrid.

Diumenge s'aixeca una mica enteranyinat. Sortim cap a Agulles per poder fer alguna agulla curta i fàcil i després tornar a dinar a Barna. No tenim ressenyes així que fem el que sabíem que era fàcil per d'altres vagades. Ens serveix per practicar reunions i per disfrutar sense petir de l'hora ni de la timba.

A la tarda: dinar tardà a la Rambla de Catalunya (clares, torrades, gelat...)

Diumenge 18 de Juny
Minicurset d'escalada a Cabrera de Mar.
Fa molta calor però val la pena tocar roca i ensenyar una miqueta a la familia perquè vegin de què es tracta.
Portem tota la metralla, ensenyem què es cada cosa i com es fa una reunió en una cadira de bar. Un rapel en un parasol de bar també és bastant curiós.
Al final pugen Andreu amb una mica de dificultats per la via difícil (V) i Marc, Montse i Laia pel IV del costat.
Hem de tornar ràpid a menjar la paella...

Sortida Madrilenya
con Helen y Christelle



Sortíem divendres vespre de Barna després de recollir a la Helen. Després de 6 hores i mitja arribàvem a casa la Christelle. Ens havia preparat un cap de setmana atractiu.

Dissabte: Escalada a San Martín de Valdeiglesias. Una mica de totxo de grau IV-V davant d’un llac i amb vistes a un incendi espectacular que ens va deixar una mica espantats. La Christelle demostra ser una experta escaladora i la Helen ja comença a fer de primera deixant-nos a tots al·lucinats.





Per la nit: pràctiques de fer crepes “con las manos en la masa”



Diumenge: Escalada a la Pedriza, després d’hora i mitja de pujada arribem al Yelmo, de pedra tipus granit (crec), i amb vies principalment d’adherència. El lloc és preciós, l’únic problema: massa gent, fins i tot algun curset. Practiquen grau IV-V. El tema adherència el dominem però perquè és grau baix, no sé com ens ho haguéssim fet en grau més elevat. Al vespre: “tapas madrileñas-> patatas al cabrales y pollo a la sidra”



Dilluns: Marxem aviat ja que hem de treure el cotxe abans de les nou del matí. Ens dirigim a Sant Llorenç de Montgai on farem una via per practicar una miqueta i tocar roca. Finalment arribem a Barna altra vegada sobre les 8:30 del vespre sense masses caravanes.El cap de setmana ha fet molta calor i potser a tall d’anècdota el caos circulatori de Madrid i la dificultat d’aparcar.

Escalada en Montserrat - Agulles
con Montse, Oscar, Ana, Laura, Helen

Escalada en Coll de Nargó
Artur con Oscar y Montse






Cadí: Canal de l'Ordiguer - Canal de Cristal
Artur con Oscar





Cadí: Puig de Canal Baridana o Vulturó (2653 m)
Artur con Oscar

Via Llarga, Monserrat Cara Sud, Sol solet (IV+) i Escabroni Escapullin (V+)

Aquest cap de setmana ens dirigíem a Montserrat Sud a provar el sector de Can Jorba. Anàvem Javi i Jan, Helen, Artur i Meri.
Com que vam decidir dormir bé quan arribàvem les dues vies que volíem fer ja tenien dues cordades cada una pel davant. Aprofitem per fer un curset ultraràpid a la Helen sobre assegurar a un segon i fer via llarga.
Feia un dia magnífic, i volíem fer les famoses “Sol solet” i la del costat “Escabroni Escapullini”
Per l’esquerra pujaven Javi de primer amb corda de 11 de 70 metres i Helen de segona, assegurant amb Grigri. Acabàven en bon temps, acorralats per les cordades que baixaven feien ràpel. Vam poder observar altra vegada que la Helen això de l’escalada li va i que puja com si ho hagués fet tota la vida.
Sol solet: 150 mts, IV+
Per la dreta pujàvem l’Artur i jo intercanviant-nos els 4 llargs primer l’Artur de primer, després Meri, etc... Jo em vaig bloquejar el la última cinta de la via (V+) ja que les cordes tibaven molt cap a baix ja que estaven lligades a un flanqueig i zigzaguejaven molt. Sort que el Javi em va ajudar un miqueta amb una corda d’ajut des de la seva reunió de dalt.
Escapullini: 130 mts. V+

sense fotos :-(

Escalada en Siurana

Aereando los sacos en la repisa del vivac el domingo por la mañana.

Aquest cap de setmana passat ens hem oblidat de la neu i el fred i hem baixat cap a Siurana on hem tingut tot gairebé perfecte: sol, calor, dormir en una bauma, calçotada...
El dissabte sortíem a les 7:40 del matí i arribàvem en poc menys de dues hores al càmping de Siurana. Allà vam mirar ressenyes i al·lucinats per la quantitat de vies que hi havia vam decidir comprar la guia. La majoria de les vies estan en graus una mica elevats per nosaltres (6-7-8-9) però hi havia algun IV i IV+ i uns quants més V i V+ que vam estar practicant. El dissabte va ser intens i vam provar fins i tot d'equipar alguna via facileta i fer-la en botes de muntanya. Estàvem envoltats de francesos i alemanys així que a més vam practicar idiomes.
A la nit estàvem en un lloc preciós des d'on unes hores més tard vèiem sortir el sol. L'Artur va estrenar la seva funda de vivac, només per probar-lo. No feia fred i només vam tenir el problema que els escaladors que estaven fent bivac per la zona van passar per a prop fent una mica de xivarri.
El diumenge ens llevàvem tard, després de dormir 11 hores!!! fèiem una via més i ens anàvem a una calçotada a prop de Reus.